Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Heidegger i el nazisme»

De Wikisofia

Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Farías|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Farías|Idioma=Español}}
  
Revifada sobretot per la publicació de l'obra de Víctor Farías, ''Heidegger i el nazisme'', apareguda en francès en 1987 (i traduïda al castellà: Muchnik Editors, Barcelona 1989), en la qual sosté que Heidegger va mantenir persistentment fins a la seva mort la seva relació intel·lectual amb el nazisme.
+
La sempre controvertida relació entre Heidegger i el nazisme va ser revifada per la publicació de l'obra de Víctor Farías, ''Heidegger i el nazisme'', apareguda en francès en 1987 (i traduïda al castellà: Muchnik Editors, Barcelona 1989), en la qual sosté que Heidegger va mantenir persistentment fins a la seva mort la seva relació intel·lectual amb el nazisme.
  
 
Més esclaridora d'aquesta profunda relació entre Heidegger i el nazisme és la publicació dels anomenats "Quaderns negres" (''Schwarze Hefte''), compostos per trenta-quatre petis quaderns amb tapadores negres, en què Heidegger va redactar un seguit d'anotacions entre 1931 i 1976, en les quals es pot seguir el rastre de la seva vinculació amb el nazisme i amb l'antisemitisme. Es van editar per primera vegada l'any 2014 a l'editorial Klostermann de Frankfurt am Main, editats per Peter Trawny. En castellà hi ha una edició publicada per l'editorial Trotta: Heidegger, Martin (2015-2019). ''Reflexiones-Cuadernos negros''. Obra completa, rústica. Traducción Alberto Ciria. Colección Estructuras y Procesos. Filosofía. Madrid: Editorial Trotta.
 
Més esclaridora d'aquesta profunda relació entre Heidegger i el nazisme és la publicació dels anomenats "Quaderns negres" (''Schwarze Hefte''), compostos per trenta-quatre petis quaderns amb tapadores negres, en què Heidegger va redactar un seguit d'anotacions entre 1931 i 1976, en les quals es pot seguir el rastre de la seva vinculació amb el nazisme i amb l'antisemitisme. Es van editar per primera vegada l'any 2014 a l'editorial Klostermann de Frankfurt am Main, editats per Peter Trawny. En castellà hi ha una edició publicada per l'editorial Trotta: Heidegger, Martin (2015-2019). ''Reflexiones-Cuadernos negros''. Obra completa, rústica. Traducción Alberto Ciria. Colección Estructuras y Procesos. Filosofía. Madrid: Editorial Trotta.

Revisió del 18:47, 2 maig 2020

La sempre controvertida relació entre Heidegger i el nazisme va ser revifada per la publicació de l'obra de Víctor Farías, Heidegger i el nazisme, apareguda en francès en 1987 (i traduïda al castellà: Muchnik Editors, Barcelona 1989), en la qual sosté que Heidegger va mantenir persistentment fins a la seva mort la seva relació intel·lectual amb el nazisme.

Més esclaridora d'aquesta profunda relació entre Heidegger i el nazisme és la publicació dels anomenats "Quaderns negres" (Schwarze Hefte), compostos per trenta-quatre petis quaderns amb tapadores negres, en què Heidegger va redactar un seguit d'anotacions entre 1931 i 1976, en les quals es pot seguir el rastre de la seva vinculació amb el nazisme i amb l'antisemitisme. Es van editar per primera vegada l'any 2014 a l'editorial Klostermann de Frankfurt am Main, editats per Peter Trawny. En castellà hi ha una edició publicada per l'editorial Trotta: Heidegger, Martin (2015-2019). Reflexiones-Cuadernos negros. Obra completa, rústica. Traducción Alberto Ciria. Colección Estructuras y Procesos. Filosofía. Madrid: Editorial Trotta.

Altres autors que han manifestat el compromís de Heidegger amb el nazisme són, per exemple: Hugo Ott, Martin Heidegger: en camino hacia su biografía (1992) o Emmanuel Faye, Heidegger, la introducción del nazismo en la filosofía (2005). És important també el llibre de Donatella Di Cesare, Heidegger y los judíos, (2014). Donatella Di Cesare ha estat membre del comitè científic del Museu de l'Holocaust i vicepresidenta de la Heidegger-Gesellschaft. En el seu examen dels quaderns negres destaca l'antisemitisme de Heidegger, que no és pròpiament biològic o racial, i que ella qualifica d' antisemitisme metafísic.