Diferència entre revisions de la pàgina «Hegel: autoconsciència i satisfacció»
De Wikisofia
m (bot: - a marxar cap + a anar-se'n cap) |
|||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconcia i satisfacció|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconcia i satisfacció|Idioma=Español}} | ||
| − | ''L'autoconsciència només aconsegueix la seva satisfacció en una altra autoconsciència''. [...]'' És una autoconsciència per una autoconsciència. ''I solament així és, en realitat, doncs solament així esdevé per a ella la unitat de si mateixa en el seu ser un altre; el ''jo'', que és l'objecte del seu concepte, no és en realitat'' | + | ''L'autoconsciència només aconsegueix la seva satisfacció en una altra autoconsciència''. [...]'' És una autoconsciència per una autoconsciència. ''I solament així és, en realitat, doncs solament així esdevé per a ella la unitat de si mateixa en el seu ser un altre; el ''jo'', que és l'objecte del seu concepte, no és en realitat'' objecte''; [...] Quan una autoconsciència és l'objecte, aquest és tant jo com a objecte. Aquí està present ja per a nosaltres el concepte ''de l'esperit. ''Més tard vindrà per a la consciència l'experiència del que l'esperit és, aquesta substància absoluta que, en la perfecta llibertat i independència de la seva contraposició, és a dir, de diferents consciències de si que són per a si, és la unitat de les mateixes: el ''jo ''és el ''nosaltres ''i el ''nosaltres ''el ''jo''. La consciència només té en l'autoconsciència, com el concepte de l'esperit, el punt de viratge a partir del qual s'aparta de l'aparença acolorida de més ençà sensible i de la nit buida del més enllà suprasensible, per a anar-se'n cap al dia espiritual del present. |
{{Ref|Ref=G.W.F. Hegel,'' Fenomenología del espíritu'', FCE, México 1971, p. 112-113.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=G.W.F. Hegel,'' Fenomenología del espíritu'', FCE, México 1971, p. 112-113.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:53, 17 oct 2017
L'autoconsciència només aconsegueix la seva satisfacció en una altra autoconsciència. [...] És una autoconsciència per una autoconsciència. I solament així és, en realitat, doncs solament així esdevé per a ella la unitat de si mateixa en el seu ser un altre; el jo, que és l'objecte del seu concepte, no és en realitat objecte; [...] Quan una autoconsciència és l'objecte, aquest és tant jo com a objecte. Aquí està present ja per a nosaltres el concepte de l'esperit. Més tard vindrà per a la consciència l'experiència del que l'esperit és, aquesta substància absoluta que, en la perfecta llibertat i independència de la seva contraposició, és a dir, de diferents consciències de si que són per a si, és la unitat de les mateixes: el jo és el nosaltres i el nosaltres el jo. La consciència només té en l'autoconsciència, com el concepte de l'esperit, el punt de viratge a partir del qual s'aparta de l'aparença acolorida de més ençà sensible i de la nit buida del més enllà suprasensible, per a anar-se'n cap al dia espiritual del present.
| G.W.F. Hegel, Fenomenología del espíritu, FCE, México 1971, p. 112-113. |