Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Exemple sobre el buit»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Exemple }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Exemple sobre el buit |Idioma=...».)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki
 
{{RecursWiki
 
|Tipus=Exemple
 
|Tipus=Exemple
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 16: Línia 8:
 
{{Exemple}}
 
{{Exemple}}
 
En la física especulativa, freturosa d'experimentació i pròpia del mer «sentit comú» d'Aristòtil, la velocitat (<math>V</math>, relació entre l'espai <math>I</math> i el temps <math>T</math>) d'un cos s'entenia com directament proporcional per força aplicada <math>(F)</math>, i inversament proporcional al producte del seu «pes» <math>(P)</math> pel fregament <math>(R</math>). Així, <math>V=\frac{F}{P.R}</math>, i atès que <math>V=\frac{I}{T}</math>, s'ha de <math>V=\frac{I.P.R}{F}</math>, però si <math>R=0</math>, llavors <math>T=0</math>, és a dir, en el buit, ja que la resistència o fregament ha de ser nul, el temps seria instantani i la velocitat infinita. L'evidència de l'existència del temps i de la finitud de la velocitat demostra, segons aquesta teoria, la inexistència del buit.
 
En la física especulativa, freturosa d'experimentació i pròpia del mer «sentit comú» d'Aristòtil, la velocitat (<math>V</math>, relació entre l'espai <math>I</math> i el temps <math>T</math>) d'un cos s'entenia com directament proporcional per força aplicada <math>(F)</math>, i inversament proporcional al producte del seu «pes» <math>(P)</math> pel fregament <math>(R</math>). Així, <math>V=\frac{F}{P.R}</math>, i atès que <math>V=\frac{I}{T}</math>, s'ha de <math>V=\frac{I.P.R}{F}</math>, però si <math>R=0</math>, llavors <math>T=0</math>, és a dir, en el buit, ja que la resistència o fregament ha de ser nul, el temps seria instantani i la velocitat infinita. L'evidència de l'existència del temps i de la finitud de la velocitat demostra, segons aquesta teoria, la inexistència del buit.
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 13:53, 5 set 2015

En la física especulativa, freturosa d'experimentació i pròpia del mer «sentit comú» d'Aristòtil, la velocitat ([math]\displaystyle{ V }[/math], relació entre l'espai [math]\displaystyle{ I }[/math] i el temps [math]\displaystyle{ T }[/math]) d'un cos s'entenia com directament proporcional per força aplicada [math]\displaystyle{ (F) }[/math], i inversament proporcional al producte del seu «pes» [math]\displaystyle{ (P) }[/math] pel fregament [math]\displaystyle{ (R }[/math]). Així, [math]\displaystyle{ V=\frac{F}{P.R} }[/math], i atès que [math]\displaystyle{ V=\frac{I}{T} }[/math], s'ha de [math]\displaystyle{ V=\frac{I.P.R}{F} }[/math], però si [math]\displaystyle{ R=0 }[/math], llavors [math]\displaystyle{ T=0 }[/math], és a dir, en el buit, ja que la resistència o fregament ha de ser nul, el temps seria instantani i la velocitat infinita. L'evidència de l'existència del temps i de la finitud de la velocitat demostra, segons aquesta teoria, la inexistència del buit.