Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Engels: les lleis de la dialèctica»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Engels: les lleis de la dialèctica|Idioma=Español}} Les lleis de la dialèctica s'abstreuen, per tant, de...».)
 
(modificant original)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Engels: les lleis de la dialèctica|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Engels: les lleis de la dialèctica|Idioma=Español}}
 
Les lleis de la dialèctica s'abstreuen, per tant, de la història de la naturalesa i de la història de la societat humana. Aquestes lleis no són, en efecte, una altra que les lleis més generals d'aquestes fases de desenvolupament històric i del mateix pensament. I es redueixen, en el fonamental, tres:
 
Les lleis de la dialèctica s'abstreuen, per tant, de la història de la naturalesa i de la història de la societat humana. Aquestes lleis no són, en efecte, una altra que les lleis més generals d'aquestes fases de desenvolupament històric i del mateix pensament. I es redueixen, en el fonamental, tres:
  
Línia 9: Línia 9:
  
 
La dialèctica anomenada ''objectiva ''domina tota la naturalesa, i la que es diu dialèctica subjectiva, el pensament dialèctic, no és sinó el reflex del moviment a través de contradiccions que es manifesta en tota la naturalesa, contradiccions que, en la seva pugna constant i en el seu trànsit final d'un terme a un altre o elevant-se tots dos termes a una forma superior, són precisament les que condicionen la vida de la naturalesa. Atracció i repulsió. En el magnetisme comença la polaritat.
 
La dialèctica anomenada ''objectiva ''domina tota la naturalesa, i la que es diu dialèctica subjectiva, el pensament dialèctic, no és sinó el reflex del moviment a través de contradiccions que es manifesta en tota la naturalesa, contradiccions que, en la seva pugna constant i en el seu trànsit final d'un terme a un altre o elevant-se tots dos termes a una forma superior, són precisament les que condicionen la vida de la naturalesa. Atracció i repulsió. En el magnetisme comença la polaritat.
{{Ref|Ref=''Dialèctica de la naturalesa, ''Grijalbo, Barcelona 1979, p. 49 i 212.|Títol=Dialèctica de la naturalesa, |Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''Dialéctica de la naturaleza, ''Grijalbo, Barcelona 1979, p. 49 y 212.|Títol=Dialéctica de la naturaleza, |Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 23:06, 24 maig 2017

 Les lleis de la dialèctica s'abstreuen, per tant, de la història de la naturalesa i de la història de la societat humana. Aquestes lleis no són, en efecte, una altra que les lleis més generals d'aquestes fases de desenvolupament històric i del mateix pensament. I es redueixen, en el fonamental, tres:

-llei de la barata de la quantitat en qualitat, i viceversa

-llei de la penetració de Ios contraris;

-llei de la negació de la negació.

La dialèctica anomenada objectiva domina tota la naturalesa, i la que es diu dialèctica subjectiva, el pensament dialèctic, no és sinó el reflex del moviment a través de contradiccions que es manifesta en tota la naturalesa, contradiccions que, en la seva pugna constant i en el seu trànsit final d'un terme a un altre o elevant-se tots dos termes a una forma superior, són precisament les que condicionen la vida de la naturalesa. Atracció i repulsió. En el magnetisme comença la polaritat.

Dialéctica de la naturaleza, Grijalbo, Barcelona 1979, p. 49 y 212.

Original en castellà

Las leyes de la dialéctica se abstraen, por tanto, de la historia de la naturaleza y de la historia de la sociedad humana. Dichas leyes no son, en efecto, otra que las leyes más generales de estas fases de desarrollo histórico y del mismo pensamiento. Y se reducen, en lo fundamental, tres:

-ley del trueque de la cantidad en cualidad, y viceversa

-ley de la penetración de Ios contrarios;

-ley de la negación de la negación.

La dialéctica llamada objetiva domina toda la naturaleza, y la que se llama dialéctica subjetiva, el pensamiento dialéctico, no es sino el reflejo del movimiento a través de contradicciones que se manifiesta en toda la naturaleza, contradicciones que, en su pugna constante y en su tránsito final de un término a otro o elevándose ambos términos a una forma superior, son precisamente las que condicionan la vida de la naturaleza. Atracción y repulsión. En el magnetismo comienza la polaridad.