Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Descartes: l'evidència»

De Wikisofia

m (bot: - consistia en no admetre cosa alguna com + consistia a no admetre cap cosa com)
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{PendentRev}}{{RecursWiki
+
{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
}}
 
}}
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
El primer [principi] consistia a no admetre cap cosa com a veritable si no se l'havia conegut evidentment com a tal. És a dir, amb tot cuidat havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clara i distintament al meu esperit que no tingués motiu algun per al dubte.
+
El primer [principi] consistia a no admetre cap cosa com a veritable si no se l'havia coneguda evidentment com a tal. És a dir, amb tota cura havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no tingués cap motiu per al dubte.
 
{{Ref|Ref=''Discurs del mètode'', Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15).|Títol=Discurs del mètode|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Discurs del mètode'', Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15).|Títol=Discurs del mètode|Cita=true}}
 +
 +
----
 +
 +
Vegeu [[Regles_del_mètode_cartesià|regles del mètode cartesià]]
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 17:09, 2 oct 2018

 El primer [principi] consistia a no admetre cap cosa com a veritable si no se l'havia coneguda evidentment com a tal. És a dir, amb tota cura havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no tingués cap motiu per al dubte.

Discurs del mètode, Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15).

Vegeu regles del mètode cartesià


Original en castellà

El primero [principio] consistía en no admitir cosa alguna como verdadera si no se la había conocido evidentemente como tal. Es decir, con todo cuidado debía evitar la precipitación y la prevención, admitiendo exclusivamente en mis juicios aquello que se presentara tan clara y distintamente a mi espíritu que no tuviera motivo alguno para la duda.