Diferència entre revisions de la pàgina «Descartes: l'evidència»
De Wikisofia
m (bot: - consistia en no admetre cosa alguna com + consistia a no admetre cap cosa com) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | {{RecursWiki | |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | El primer [principi] consistia a no admetre cap cosa com a veritable si no se l'havia | + | El primer [principi] consistia a no admetre cap cosa com a veritable si no se l'havia coneguda evidentment com a tal. És a dir, amb tota cura havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no tingués cap motiu per al dubte. |
{{Ref|Ref=''Discurs del mètode'', Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15).|Títol=Discurs del mètode|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Discurs del mètode'', Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15).|Títol=Discurs del mètode|Cita=true}} | ||
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | |||
| + | Vegeu [[Regles_del_mètode_cartesià|regles del mètode cartesià]] | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:09, 2 oct 2018
El primer [principi] consistia a no admetre cap cosa com a veritable si no se l'havia coneguda evidentment com a tal. És a dir, amb tota cura havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no tingués cap motiu per al dubte.
| Discurs del mètode, Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15). |
Vegeu regles del mètode cartesià
Original en castellà
El primero [principio] consistía en no admitir cosa alguna como verdadera si no se la había conocido evidentemente como tal. Es decir, con todo cuidado debía evitar la precipitación y la prevención, admitiendo exclusivamente en mis juicios aquello que se presentara tan clara y distintamente a mi espíritu que no tuviera motivo alguno para la duda.