Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Ruyer 1»

De Wikisofia

(adding es)
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Ruyer 1|Idioma=Español}}
La principal ventaja de estos sistemas «de la primera generación» [,,,], es la simplicidad de reglas de derivación, reducidas a dos:
 
 
 
a)'' regla de separación ''(o ''modus ponens'', nombre de una variante del silogismo hipotético):
 
 
 
b) ''regla de sustitución ''en los axiomas y teoremas.
 
 
 
Esta ventaja tiene como contrapartida el carácter artificial de la construcción, que aparece ya en la elección de los axiomas, y el carácter tedioso y pesado de las demostraciones.
 
 
 
Así, el sistema de Frege (modificado por Lukasiewicz) supone tres axiomas, construidos sólo con los operadores <math>\rightarrow, ¬, [...]</math>.
 
 
 
1) <math>\vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p))</math><br>
 
2) <math>\vdash (p\rightarrow (q\rightarrow r))\rightarrow((p\rightarrow q)\rightarrow(p\rightarrow r))</math><br>
 
3) <math>\vdash (¬p\rightarrow ¬q) \rightarrow (q\rightarrow p)</math><br>
 
 
 
Se puede demostrar que la fórmula<br>
 
<math>(p\rightarrow p)</math><br>
 
 
 
que parecer expresar una verdad lógica más fundamental que cada uno de los tres axiomas, es en realidad un teorema, obtenido por demostración: al sustituir en el axioma 2,<br>
 
<math>q</math> por  <math>(p\rightarrow p)</math> y <math>r</math> por <math>p</math><br>
 
 
 
se obtiene una fórmula cuya forma es el axioma 1:<br>
 
 
 
axioma 1 <math>\rightarrow</math>(axioma 1 <math>\rightarrow</math><math>(p\rightarrow p)</math><br>
 
 
 
dos aplicaciones de la regla de separación permiten obtener<br>
 
<math>(p\rightarrow p)</math>
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Ruyer 1|Idioma=Español}}
 
  
 
El principal avantatge d'aquests sistemes «de la primera generació» [,,,], és la simplicitat de regles de derivació, reduïdes a dues:
 
El principal avantatge d'aquests sistemes «de la primera generació» [,,,], és la simplicitat de regles de derivació, reduïdes a dues:
Línia 37: Línia 9:
 
Aquest avantatge té com a contrapartida el caràcter artificial de la construcció, que apareix ja en l'elecció dels axiomes, i el caràcter tediós i pesat de les demostracions.
 
Aquest avantatge té com a contrapartida el caràcter artificial de la construcció, que apareix ja en l'elecció dels axiomes, i el caràcter tediós i pesat de les demostracions.
  
Així, el sistema de Frege (modificat per Lukasiewicz) suposa tres axiomes, construïts només amb els operadors <math>\rightarrow, ¬, [...]</math>.
+
Així, el sistema de [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]] (modificat per [[Autor:Lukasiewicz, Jan|Lukasiewicz]]) suposa tres axiomes, construïts només amb els operadors <math>\rightarrow, ¬, [...]</math>.
  
 
1) <math>\vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p))</math><br>
 
1) <math>\vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p))</math><br>

Revisió de 16:32, 27 set 2018

El principal avantatge d'aquests sistemes «de la primera generació» [,,,], és la simplicitat de regles de derivació, reduïdes a dues:

a) regla de separació (o modus ponens, nom d'una variant del sil·logisme hipotètic):

b) regla de substitució en els axiomes i teoremes.

Aquest avantatge té com a contrapartida el caràcter artificial de la construcció, que apareix ja en l'elecció dels axiomes, i el caràcter tediós i pesat de les demostracions.

Així, el sistema de Frege (modificat per Lukasiewicz) suposa tres axiomes, construïts només amb els operadors [math]\displaystyle{ \rightarrow, ¬, [...] }[/math].

1) [math]\displaystyle{ \vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p)) }[/math]
2) [math]\displaystyle{ \vdash (p\rightarrow (q\rightarrow r))\rightarrow((p\rightarrow q)\rightarrow(p\rightarrow r)) }[/math]
3) [math]\displaystyle{ \vdash (¬p\rightarrow ¬q) \rightarrow (q\rightarrow p) }[/math]

Es pot demostrar que la fórmula
[math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]

que semblar expressar una veritat lògica més fonamental que cadascun dels tres axiomes, és en realitat un teorema, obtingut per demostració: en substituir en l'axioma 2,
[math]\displaystyle{ q }[/math] per [math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math] i [math]\displaystyle{ r }[/math] per [math]\displaystyle{ p }[/math]

s'obté una fórmula la forma de la qual és l'axioma 1:

axioma 1 [math]\displaystyle{ \rightarrow }[/math](axioma 1 [math]\displaystyle{ \rightarrow }[/math][math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]

dues aplicacions de la regla de separació permeten obtenir
[math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]

P. B. Ruyer, Logique, Presses Universitaires de France, 1994, 2ª ed., p. 81.

Original en castellà

La principal ventaja de estos sistemas «de la primera generación» [,,,], es la simplicidad de reglas de derivación, reducidas a dos:

a) regla de separación (o modus ponens, nombre de una variante del silogismo hipotético):

b) regla de sustitución en los axiomas y teoremas.

Esta ventaja tiene como contrapartida el carácter artificial de la construcción, que aparece ya en la elección de los axiomas, y el carácter tedioso y pesado de las demostraciones.

Así, el sistema de Frege (modificado por Lukasiewicz) supone tres axiomas, construidos sólo con los operadores [math]\displaystyle{ \rightarrow, ¬, [...] }[/math].

1) [math]\displaystyle{ \vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p)) }[/math]
2) [math]\displaystyle{ \vdash (p\rightarrow (q\rightarrow r))\rightarrow((p\rightarrow q)\rightarrow(p\rightarrow r)) }[/math]
3) [math]\displaystyle{ \vdash (¬p\rightarrow ¬q) \rightarrow (q\rightarrow p) }[/math]

Se puede demostrar que la fórmula
[math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]

que parecer expresar una verdad lógica más fundamental que cada uno de los tres axiomas, es en realidad un teorema, obtenido por demostración: al sustituir en el axioma 2,
[math]\displaystyle{ q }[/math] por [math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math] y [math]\displaystyle{ r }[/math] por [math]\displaystyle{ p }[/math]

se obtiene una fórmula cuya forma es el axioma 1:

axioma 1 [math]\displaystyle{ \rightarrow }[/math](axioma 1 [math]\displaystyle{ \rightarrow }[/math][math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]

dos aplicaciones de la regla de separación permiten obtener
[math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]