Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència»

De Wikisofia

 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 3: Línia 3:
 
Vegeu tot el capítol VII de ''Metafísica'', on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (''tóde tí''), o una substància individual. «El ''ser capaç d'existència separada ''i el'' ser quelcom determinat ''semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (''Metafísica'', 1029a): és a dir, a la ''forma'' (''eidos'') i al ''compost'' de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, ''substància primera''.  
 
Vegeu tot el capítol VII de ''Metafísica'', on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (''tóde tí''), o una substància individual. «El ''ser capaç d'existència separada ''i el'' ser quelcom determinat ''semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (''Metafísica'', 1029a): és a dir, a la ''forma'' (''eidos'') i al ''compost'' de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, ''substància primera''.  
  
(I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera.
+
----
{{Ref|Ref=Aristóteles,'' Metafísica ''VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300).|Cita=true}} [[Recurs:cita Aristòtil 8|veg. citació]])
+
Citació:
 +
(<small>I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera.</small>  [[Recurs:cita Aristòtil 8|veg. citació]])
 +
{{Ref|Ref=Aristóteles,'' Metafísica ''VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300).|Cita=true}}  
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 15:36, 23 ago 2018

Vegeu tot el capítol VII de Metafísica, on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (tóde tí), o una substància individual. «El ser capaç d'existència separada i el ser quelcom determinat semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (Metafísica, 1029a): és a dir, a la forma (eidos) i al compost de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, substància primera.


Citació: (I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera. veg. citació)

Aristóteles, Metafísica VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300).