Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència»

De Wikisofia

Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència|Idioma=Español}}
  
Vegeu tot el capítol VII de ''Metafísica'', on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (''tóde tí''), o una substància individual. «El ''ser capaç d'existència separada ''i el'' ser quelcom determinat ''semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (''Metafísica'', 1029a): és a dir, a la ''forma'' (''eidos'') i al ''compost'' de matèria i forma. Crida forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit ([[Recurs:cita Aristòtil 8|veg. citació]]) ''substància primera''.
+
Vegeu tot el capítol VII de ''Metafísica'', on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (''tóde tí''), o una substància individual. «El ''ser capaç d'existència separada ''i el'' ser quelcom determinat ''semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (''Metafísica'', 1029a): és a dir, a la ''forma'' (''eidos'') i al ''compost'' de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, ''substància primera''.
 +
 
 +
(I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera.
 +
{{Ref|Ref=Aristóteles,'' Metafísica ''VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300).|Cita=true}} [[Recurs:cita Aristòtil 8|veg. citació]])  
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 15:34, 23 ago 2018

Vegeu tot el capítol VII de Metafísica, on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (tóde tí), o una substància individual. «El ser capaç d'existència separada i el ser quelcom determinat semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (Metafísica, 1029a): és a dir, a la forma (eidos) i al compost de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, substància primera.

(I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera.

Aristóteles, Metafísica VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300).

veg. citació)