Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència»

De Wikisofia

m (bot: -veure cita +veg. citació)
m (bot: - de forma independent i determinada, això és, + de manera independent i determinada, és a dir,)
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència|Idioma=Español}}
  
Vegeu tot el capítol VII de ''Metafísica'', on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de forma independent i determinada, això és, sigui «un això» (''tóde tí''), o una substància individual. «El ''ser capaç d'existència separada ''i el'' ser alguna cosa determinat ''semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (''Metafísica'', 1029a): és a dir, a la ''forma'' (''eidos'') i al ''compost'' de matèria i forma. Crida forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit ([[Recurs:cita Aristòtil 8|veg. citació]]) ''substància primera''.
+
Vegeu tot el capítol VII de ''Metafísica'', on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (''tóde tí''), o una substància individual. «El ''ser capaç d'existència separada ''i el'' ser alguna cosa determinat ''semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (''Metafísica'', 1029a): és a dir, a la ''forma'' (''eidos'') i al ''compost'' de matèria i forma. Crida forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit ([[Recurs:cita Aristòtil 8|veg. citació]]) ''substància primera''.
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 13:23, 4 juny 2018

Vegeu tot el capítol VII de Metafísica, on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (tóde tí), o una substància individual. «El ser capaç d'existència separada i el ser alguna cosa determinat semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (Metafísica, 1029a): és a dir, a la forma (eidos) i al compost de matèria i forma. Crida forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit (veg. citació) substància primera.