Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Popper sobre falsació»

De Wikisofia

(adding es)
(modificant original)
 
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Popper sobre falsació|Idioma=Español}}
Llamo «enunciado básico» o «proposición básica» a un enunciado que puede servir de premisa en una falsación empírica: brevemente dicho, a la enunciación de un hecho singular.
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Popper sobre falsació|Idioma=Español}}
 
  
 
Anomeno «enunciat bàsic» o «proposició bàsica» a un enunciat que pot servir de premissa en una falsació empírica: breument dit, a l'enunciació d'un fet singular.
 
Anomeno «enunciat bàsic» o «proposició bàsica» a un enunciat que pot servir de premissa en una falsació empírica: breument dit, a l'enunciació d'un fet singular.
 
{{Ref|Ref=Karl R. Popper, ''La lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 42.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Karl R. Popper, ''La lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 42.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 22:52, 24 maig 2017

Anomeno «enunciat bàsic» o «proposició bàsica» a un enunciat que pot servir de premissa en una falsació empírica: breument dit, a l'enunciació d'un fet singular.

Karl R. Popper, La lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 42.

Original en castellà

Llamo «enunciado básico» o «proposición básica» a un enunciado que puede servir de premisa en una falsación empírica: brevemente dicho, a la enunciación de un hecho singular.