Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Quinta essència»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En la cosmologia aristotèlica, la quintaessència o Grec::αἰθήρ és el cinquè element constitutiu de les esferes supraluna...».)
 
m (Text de reemplaçament - "Marco Tuli" a "Marc Tul·li")
Línia 5: Línia 5:
 
En el ''Tractat sobre el Cel,'' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] considera el [[èter|αἰθήρ]] (''aither'' o èter) com la substància que forma els astres i, en general, les esferes supralunars dels cels. Sobre això insisteix en ''Peri philosophías'', on assenyala que'', ''a més dels quatre [[element |elements]] d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]]: terra, aigua, aire i foc, que componen tots els cossos de l'esfera sublunar, aquest "[[Grec::αἰθήρ]] seria la ''cinquena essència'', que compondria les esferes supralunars.
 
En el ''Tractat sobre el Cel,'' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] considera el [[èter|αἰθήρ]] (''aither'' o èter) com la substància que forma els astres i, en general, les esferes supralunars dels cels. Sobre això insisteix en ''Peri philosophías'', on assenyala que'', ''a més dels quatre [[element |elements]] d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]]: terra, aigua, aire i foc, que componen tots els cossos de l'esfera sublunar, aquest "[[Grec::αἰθήρ]] seria la ''cinquena essència'', que compondria les esferes supralunars.
  
Aquesta quintaessència es diferencia dels quatre elements pel seu incorruptibilidad i inalterabilitat. Sota la influència de la tesi aristotèlica, també durant l'Edat Mitjana, s'entenia com la substància més pura i subtil que forma els cossos celestes. D'altra banda, segons [[Autor:Ciceró, Marco Tuli|Ciceró]], també es pot entendre per quintaessència l'element que compon l' [[ànima|ànima]], la qual cosa, segons ell, explicaria el fet que estigui sempre sotmesa a un moviment etern i perpetu. En la tradició [[alquímia|alquimista,]] la quintaessència era l'extracte corpori d'alguna substància obtingut mitjançant l'anàlisi alquímico, que separava l'element dominant dels altres elements que formaven aquesta substància. [[Autor:Paracelso|Paracelso]] afirmava que en la quintaessència s'ocultaven els ''arcans'', força ocultes que operen en els minerals, en els vegetals i, especialment, en les pedres precioses. Generalment, la quintaessència d'una substància era un producte líquid obtingut per l'acció de les substàncies «espirituosas» (alcohòliques) sobre productes orgànics vegetals, animals i minerals.
+
Aquesta quintaessència es diferencia dels quatre elements pel seu incorruptibilidad i inalterabilitat. Sota la influència de la tesi aristotèlica, també durant l'Edat Mitjana, s'entenia com la substància més pura i subtil que forma els cossos celestes. D'altra banda, segons [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]], també es pot entendre per quintaessència l'element que compon l' [[ànima|ànima]], la qual cosa, segons ell, explicaria el fet que estigui sempre sotmesa a un moviment etern i perpetu. En la tradició [[alquímia|alquimista,]] la quintaessència era l'extracte corpori d'alguna substància obtingut mitjançant l'anàlisi alquímico, que separava l'element dominant dels altres elements que formaven aquesta substància. [[Autor:Paracelso|Paracelso]] afirmava que en la quintaessència s'ocultaven els ''arcans'', força ocultes que operen en els minerals, en els vegetals i, especialment, en les pedres precioses. Generalment, la quintaessència d'una substància era un producte líquid obtingut per l'acció de les substàncies «espirituosas» (alcohòliques) sobre productes orgànics vegetals, animals i minerals.
  
  

Revisió del 15:10, 17 març 2015

En la cosmologia aristotèlica, la quintaessència o αἰθήρ és el cinquè element constitutiu de les esferes supralunars. En l'actualitat, aquest terme s'utilitza per designar el principi més actiu o fonamental d'una cosa, o l'aspecte més important o essencial d'una determinada qualitat.

Aristòtil

En el Tractat sobre el Cel, Aristòtil considera el αἰθήρ (aither o èter) com la substància que forma els astres i, en general, les esferes supralunars dels cels. Sobre això insisteix en Peri philosophías, on assenyala que, a més dels quatre elements d'Empèdocles: terra, aigua, aire i foc, que componen tots els cossos de l'esfera sublunar, aquest "αἰθήρ seria la cinquena essència, que compondria les esferes supralunars.

Aquesta quintaessència es diferencia dels quatre elements pel seu incorruptibilidad i inalterabilitat. Sota la influència de la tesi aristotèlica, també durant l'Edat Mitjana, s'entenia com la substància més pura i subtil que forma els cossos celestes. D'altra banda, segons Ciceró, també es pot entendre per quintaessència l'element que compon l' ànima, la qual cosa, segons ell, explicaria el fet que estigui sempre sotmesa a un moviment etern i perpetu. En la tradició alquimista, la quintaessència era l'extracte corpori d'alguna substància obtingut mitjançant l'anàlisi alquímico, que separava l'element dominant dels altres elements que formaven aquesta substància. Paracelso afirmava que en la quintaessència s'ocultaven els arcans, força ocultes que operen en els minerals, en els vegetals i, especialment, en les pedres precioses. Generalment, la quintaessència d'una substància era un producte líquid obtingut per l'acció de les substàncies «espirituosas» (alcohòliques) sobre productes orgànics vegetals, animals i minerals.


Veure èter.