Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Quid iuris, quid facti»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En llatí, la «qüestió de dret» i la «qüestió de fet». En el ''quid iuris'' es considera alguna cosa en l'aspecte de si és correcte, o de...».)
 
m (bot: -veure text +veg. text)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
En llatí, la «qüestió de dret» i la «qüestió de fet». En el ''quid iuris'' es considera alguna cosa en l'aspecte de si és correcte, o de la ''legalitat'', mentre que en el'' quid facti'' es té en compte només com són els fets. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], en un passatge conegut ([[Recurs:Kant: qüestió de dret, qüestió de fet|veure text]]) utilitza aquestes expressions per referir-se, amb ''quid iuris'', a la [[deducció transcendental|deducció transcendental]] de les [[categoria|categories]], que justifica la seva relació'' a priori'' amb els objectes;mentre que, amb ''quid facti'','' es refereix ''a la [[deducció|deducció]]'' empírica'', això és, a com s'adquireixen els conceptes a partir de l'experiència.
+
En llatí, la «qüestió de dret» i la «qüestió de fet». En el ''quid iuris'' es considera alguna cosa en l'aspecte de si és correcte, o de la ''legalitat'', mentre que en el'' quid facti'' es té en compte només com són els fets. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], en un passatge conegut ([[Recurs:Kant: qüestió de dret, qüestió de fet|veg. text]]) utilitza aquestes expressions per referir-se, amb ''quid iuris'', a la [[deducció transcendental|deducció transcendental]] de les [[categoria|categories]], que justifica la seva relació'' a priori'' amb els objectes;mentre que, amb ''quid facti'','' es refereix ''a la [[deducció|deducció]]'' empírica'', això és, a com s'adquireixen els conceptes a partir de l'experiència.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}

Revisió del 20:47, 9 ago 2017


En llatí, la «qüestió de dret» i la «qüestió de fet». En el quid iuris es considera alguna cosa en l'aspecte de si és correcte, o de la legalitat, mentre que en el quid facti es té en compte només com són els fets. Kant, en un passatge conegut (veg. text) utilitza aquestes expressions per referir-se, amb quid iuris, a la deducció transcendental de les categories, que justifica la seva relació a priori amb els objectes;mentre que, amb quid facti, es refereix a la deducció empírica, això és, a com s'adquireixen els conceptes a partir de l'experiència.