Diferència entre revisions de la pàgina «Predicat»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''praedicatum'', el que es diu abans)</small> Literalment, i en la lògica aristotèlica, el que es diu abans -en sentit lò...».) |
|||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
S exerceix de subjecte i P de predicat. De cada subjecte, S, s'afirma o predica una propietat o atribut, P. | S exerceix de subjecte i P de predicat. De cada subjecte, S, s'afirma o predica una propietat o atribut, P. | ||
| − | En [[lògica|lògica de predicats]], on també es diuen [[terme|termes]], les propietats (també anomenades ''relators'') que s'atribueixen als individus (també anomenats '' | + | En [[lògica|lògica de predicats]], on també es diuen [[terme|termes]], les propietats (també anomenades ''relators'') que s'atribueixen als individus (també anomenats ''designadors''), i que se simbolitzen mitjançant lletres majúscules (''P,Q,R,S.''..), poden ser també [[relació|relacions;]] l'atribució d'una propietat a un individu constitueix una oració (designadores i relators formen enunciats). En « canta», l'espai «______» és el ''lloc ''de l'objecte al fet que es refereix el predicat «canta», mentre que el predicat «_______és més agradable que_____» té dos ''llocs ''en els quals col·locar objectes. Un predicat pot ser, per tant, monàdic, diàdic, ''n''-àdic, segons el nombre de referents. |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
<center>'''veure exemple ↓'''</center> | <center>'''veure exemple ↓'''</center> | ||
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
| − | Simbolitzant als individus ( | + | Simbolitzant als individus (designadors) mitjançant lletres minúscules (''a,b,c,...'') i les propietats (relators) mitjançant lletres majúscules (''P,Q,R,...''), els següents enunciats |
| − | 1. | + | 1. Carme ''canta'' |
2. Sofia ''aprèn'' | 2. Sofia ''aprèn'' | ||
| − | 3. | + | 3. Carme ''és més agradable que ''Sofia, |
poden escriure's respectivament: | poden escriure's respectivament: | ||
| Línia 37: | Línia 37: | ||
3. Rab | 3. Rab | ||
| − | [[Recurs:exemple | + | [[Recurs:exemple designadors i relators]] |
</div></div> | </div></div> | ||
Revisió del 17:01, 4 ago 2015
(del llatí praedicatum, el que es diu abans)
Literalment, i en la lògica aristotèlica, el que es diu abans -en sentit lògic- que un altre. L'universal es diu abans (prae-, en llatí) que el singular, perquè aquest pugui ser entès: s'afirma o nega del subjecte.
En:
«Tot S és P»
«Cap S és P»
«Algun S és P» i
«Algun S no és P»,
S exerceix de subjecte i P de predicat. De cada subjecte, S, s'afirma o predica una propietat o atribut, P.
En lògica de predicats, on també es diuen termes, les propietats (també anomenades relators) que s'atribueixen als individus (també anomenats designadors), i que se simbolitzen mitjançant lletres majúscules (P,Q,R,S...), poden ser també relacions; l'atribució d'una propietat a un individu constitueix una oració (designadores i relators formen enunciats). En « canta», l'espai «______» és el lloc de l'objecte al fet que es refereix el predicat «canta», mentre que el predicat «_______és més agradable que_____» té dos llocs en els quals col·locar objectes. Un predicat pot ser, per tant, monàdic, diàdic, n-àdic, segons el nombre de referents.
Simbolitzant als individus (designadors) mitjançant lletres minúscules (a,b,c,...) i les propietats (relators) mitjançant lletres majúscules (P,Q,R,...), els següents enunciats
1. Carme canta
2. Sofia aprèn
3. Carme és més agradable que Sofia,
poden escriure's respectivament:
1. Pa
2. Qb
3. Rab
