Precrític

La Crítica de la raó pura de Kant.

Terme que s'utilitza per designar el període del pensament kantià anterior a la publicació de la Crítica de la Raó Pura, obra amb la qual s'obre el període conegut com filosofia crítica. No obstant això, en la Disertatio de 1770, Kant ja es va desmarcar del seu pensament anterior estretament vinculat a la tradició racionalista alemanya que va de Leibniz a Wolff i va començar a delinear el seu ulterior pensament crític. En aquesta nova etapa Kant va abandonar els postulats fonamentals del racionalisme, al que va qualificar de dogmàtic, i va rebutjar la possibilitat del coneixement de les coses en si. A més, sota la influència de Hume, que segons Kant és qui li va despertar del seu anterior somni dogmàtic, va tendir a adoptar alguns enfocaments de l'empirisme. Les obres fonamentals de Kant fan referència a aquest terme de manera que, juntament amb l'esmentada Crítica de la Raó Pura, la Crítica de la raó pràctica, i la Crítica del judici formen el nucli central de la filosofia crítica kantiana.