Diferència entre revisions de la pàgina «Precrític»
De Wikisofia
m (bot: - com [[filosofia + com a [[filosofia) |
m (bot: -per designar +per a designar) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:kant5.gif|thumb|La Crítica de la raó pura de Kant.]] | [[File:kant5.gif|thumb|La Crítica de la raó pura de Kant.]] | ||
| − | Terme que s'utilitza per designar el període del pensament [[kantisme|kantià]] anterior a la publicació de la ''Crítica de la Raó Pura'', obra amb la qual s'obre el període conegut com a [[filosofia crítica|filosofia crítica]]. No obstant això, en la ''Disertatio'' de 1770, [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ja es va desmarcar del seu pensament anterior estretament vinculat a la tradició racionalista alemanya que va de Leibniz a Wolff i va començar a delinear el seu ulterior pensament crític. En aquesta nova etapa Kant va abandonar els postulats fonamentals del racionalisme, al que va qualificar de dogmàtic, i va rebutjar la possibilitat del coneixement de les coses en si. A més, sota la influència de Hume, que segons Kant és qui li va despertar del seu anterior somni dogmàtic, va tendir a adoptar alguns enfocaments de l'empirisme. Les obres fonamentals de Kant fan referència a aquest terme de manera que, juntament amb l'esmentada ''Crítica de la Raó Pura'', la ''Crítica de la raó pràctica,'' i la ''Crítica del judici'' formen el nucli central de la filosofia crítica kantiana. | + | Terme que s'utilitza per a designar el període del pensament [[kantisme|kantià]] anterior a la publicació de la ''Crítica de la Raó Pura'', obra amb la qual s'obre el període conegut com a [[filosofia crítica|filosofia crítica]]. No obstant això, en la ''Disertatio'' de 1770, [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ja es va desmarcar del seu pensament anterior estretament vinculat a la tradició racionalista alemanya que va de Leibniz a Wolff i va començar a delinear el seu ulterior pensament crític. En aquesta nova etapa Kant va abandonar els postulats fonamentals del racionalisme, al que va qualificar de dogmàtic, i va rebutjar la possibilitat del coneixement de les coses en si. A més, sota la influència de Hume, que segons Kant és qui li va despertar del seu anterior somni dogmàtic, va tendir a adoptar alguns enfocaments de l'empirisme. Les obres fonamentals de Kant fan referència a aquest terme de manera que, juntament amb l'esmentada ''Crítica de la Raó Pura'', la ''Crítica de la raó pràctica,'' i la ''Crítica del judici'' formen el nucli central de la filosofia crítica kantiana. |
Revisió de 13:57, 16 set 2017
Terme que s'utilitza per a designar el període del pensament kantià anterior a la publicació de la Crítica de la Raó Pura, obra amb la qual s'obre el període conegut com a filosofia crítica. No obstant això, en la Disertatio de 1770, Kant ja es va desmarcar del seu pensament anterior estretament vinculat a la tradició racionalista alemanya que va de Leibniz a Wolff i va començar a delinear el seu ulterior pensament crític. En aquesta nova etapa Kant va abandonar els postulats fonamentals del racionalisme, al que va qualificar de dogmàtic, i va rebutjar la possibilitat del coneixement de les coses en si. A més, sota la influència de Hume, que segons Kant és qui li va despertar del seu anterior somni dogmàtic, va tendir a adoptar alguns enfocaments de l'empirisme. Les obres fonamentals de Kant fan referència a aquest terme de manera que, juntament amb l'esmentada Crítica de la Raó Pura, la Crítica de la raó pràctica, i la Crítica del judici formen el nucli central de la filosofia crítica kantiana.