Poesi

Aristòtil

(del grec ποίησις, póiesis, producció)

Sovint forma part de paraules tècniques, com, per exemple, quan es diu que la melsa és un òrgan hemato-poiètic, és a dir, productor d'hematíes. De vegades es tradueix també per creació o per poesia, de la mateixa manera que ποίητής (poietés) es tradueix per creador o per poeta.

De fet el terme poesia deriva de póiesis, ja que el poeta és un productor o creador. En aquest sentit ampli utilitza Plató aquest terme en el Banquet (205b-c), i acaba identificant la noció de póiesis amb la de poesia (vegeu la citació).

En Aristòtil aquest terme ocupa un lloc important en la seva classificació dels diferents tipus de sabers. Segons ell ha de distingir-se entre:

1) el saber poiètic o productiu, que és el saber produir o fabricar i que es correspon amb les labors dels artesans i amb la tècnica. És un tipus de saber que condueix a la creació d'una obra.

2) el saber pràctic, que és el saber actuar, dirigit a la guia de l'acció humana, que a diferència del saber productiu, no crea cap objecte, sinó que l'acció és la seva pròpia fi: actuar bé o malament individualment (ètica) o col·lectivament (política).

3) el saber teòric o contemplatiu, que és un saber desinteressat, que equival a la ciència i a la filosofia. Mentre el saber teòric versa sobre el necessari (a través de la física, les matemàtiques i la filosofia), els altres sabers tracten del possible o contingent.

En el si dels sabers productius, Aristòtil segueix a Plató i considera que les tècniques o produccions creadores de bellesa són imitatives (veure mímesi), i acaba tendint a utilitzar el terme ποίησις en sentit de poesia o literatura, com la indica el títol de la seva obra coneguda com la Poètica dedicada a l'estudi d'aquestes produccions. En general, doncs, aquest terme acaba identificant-se amb poesia o amb producció de bellesa en les arts imitatives. (No obstant això, hi ha una excepció, doncs Plotí denomina ποίησις a la causa eficient).

Aristòtil en un manuscrit macedoni del S. XV