Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Plusvàlua»

De Wikisofia

m (bot: - per abaratir el + per a abaratir el)
m (bot: - amb el que s'apropia + amb la qual cosa s'apropia)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Un dels conceptes fonamentals de la teoria econòmica i social [[marxisme|marxista]], que –en relació amb les nocions de valor d'ús i de valor de canvi– designa la part del valor produït pel treball assalariat i que és apropiada pel capitalista ([[Recurs:Marx. La mercaderia: el valor d'ús i el valor de canvi|veg. text]]). En la mesura en què el valor és generat pel treball (és treball materialitzat), si el treballador cobrés l'equivalent del valor realment produït, no hi hauria guany per a l'empresari. Però aquest tracta la força de treball com una mercaderia més i no remunera al treballador amb el valor produït sinó que el salari contempla solament el cost de la força de treball, amb el que s'apropia de la resta del valor produït. D'aquesta manera es dóna en la societat capitalista el fenomen que els diners ''sembla'' produir diners, i s'engendra una concepció del treball que, des del punt de vista del capitalista, és entès com un procés entre ''coses'' que el capitalista ha comprat ([[Recurs:Marx: en el capitalisme el treball és un procés entre coses|veg. text]]).
+
Un dels conceptes fonamentals de la teoria econòmica i social [[marxisme|marxista]], que –en relació amb les nocions de valor d'ús i de valor de canvi– designa la part del valor produït pel treball assalariat i que és apropiada pel capitalista ([[Recurs:Marx. La mercaderia: el valor d'ús i el valor de canvi|veg. text]]). En la mesura en què el valor és generat pel treball (és treball materialitzat), si el treballador cobrés l'equivalent del valor realment produït, no hi hauria guany per a l'empresari. Però aquest tracta la força de treball com una mercaderia més i no remunera al treballador amb el valor produït sinó que el salari contempla solament el cost de la força de treball, amb la qual cosa s'apropia de la resta del valor produït. D'aquesta manera es dóna en la societat capitalista el fenomen que els diners ''sembla'' produir diners, i s'engendra una concepció del treball que, des del punt de vista del capitalista, és entès com un procés entre ''coses'' que el capitalista ha comprat ([[Recurs:Marx: en el capitalisme el treball és un procés entre coses|veg. text]]).
  
 
[[File:marx7.gif|thumb|Karl Marx]]
 
[[File:marx7.gif|thumb|Karl Marx]]

Revisió del 22:58, 30 gen 2018

 Un dels conceptes fonamentals de la teoria econòmica i social marxista, que –en relació amb les nocions de valor d'ús i de valor de canvi– designa la part del valor produït pel treball assalariat i que és apropiada pel capitalista (veg. text). En la mesura en què el valor és generat pel treball (és treball materialitzat), si el treballador cobrés l'equivalent del valor realment produït, no hi hauria guany per a l'empresari. Però aquest tracta la força de treball com una mercaderia més i no remunera al treballador amb el valor produït sinó que el salari contempla solament el cost de la força de treball, amb la qual cosa s'apropia de la resta del valor produït. D'aquesta manera es dóna en la societat capitalista el fenomen que els diners sembla produir diners, i s'engendra una concepció del treball que, des del punt de vista del capitalista, és entès com un procés entre coses que el capitalista ha comprat (veg. text).

Karl Marx

En la societat capitalista el proletari està obligat a vendre la seva força de treball, ja que és l'única mercaderia de la qual disposa però, com tota mercaderia, el preu de la força de treball es mesura pel valor dels productes necessaris per a la seva reposició, en aquest cas pel valor del necessari per a la seva reproducció (habitatge, alimentació, roba, etc., per a l'obrer i la seva descendència). D'aquesta manera es calcula el preu del salari a canvi del qual l'obrer ven la seva força de treball durant un determinat horari laboral. Ara bé, si en el procés de producció el capitalista inverteix una quantitat D en maquinària, matèries primeres i força de treball, suposant que pagui per això el preu just, com és possible que al final del procés de producció pugui oferir una mercaderia per la qual obté una quantitat D' superior a D?, és a dir, què és el que permet que el capital generi valor, generi un plus de valor o plusvàlua (Mehrwert)? Marx afirma que això és possible perquè la «mercaderia força de treball» produeix més valor del que és pagat en el salari, la qual cosa està a la base de l'acumulació de capital. Per això, si el capital pot generar valor, és només perquè és una acumulació de força de treball no pagada. Aquesta és la base de l'explotació capitalista.

Atès que els mitjans de producció estan en mans del capital, la classe treballadora només pot subsistir venent la seva força de treball. Llavors hi ha una sobreabundància d'oferta de mà d'obra, la qual és aprofitada pel capitalista per a abaratir el preu de la força de treball i explotar a l'obrer comprant a baix preu la seva mà d'obra. Encara que la plusvàlua es produeix sempre per aquest mecanisme d'apropiació del valor generat per l'obrer, hi ha dues formes fonamentals d'augmentar-la: o bé pagant menys del preu del treball generat, o bé, el que és el mateix però més sofisticat, augmentant els ritmes de producció a través de tecnologies més avançades i un fort control del temps de treball de l'obrer (diferència entre plusvàlua absoluta i plusvàlua relativa). En les societats preindustrials el procés econòmic de l'intercanvi es regeix per la fórmula M-D-M, és a dir, es passa d'una mercaderia M a una altra, a través dels diners que només és un mitjà d'intercanvi. En canvi, en la societat capitalista respon a la fórmula D-M-D', es parteix d'un capital (que ja és treball acumulat en mans del capitalista) per a produir una mercaderia M que, al seu torn, només té com a objecte obtenir un plus de diners D'. D'aquesta manera els diners es converteix en fetitxe, i de ser un mer mitjà d'intercanvi passa a ser considerat un fi en si mateix (veg. text).

Marx critica als economistes clàssics burgesos que atribuïen l'origen del valor a diverses causes: fonamentalment a la naturalesa, al treball i al capital. Però aquesta teoria del valor amaga una profunda mistificació, ja que només el treball és productor de valor. La naturalesa per si mateixa no ho engendra, tret que intervingui la intervenció del treball humà, i el capital només pot ser font de valor en la mesura en què ja és una forma de treball acumulat. Aquesta acumulació procedeix de la plusvàlua, que és específica del sistema capitalista i de la noció de mercaderia pròpia d'aquest sistema.