Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Personalitat autoritària»

De Wikisofia

m (bot: - i pel «Institut für Sozialforschung». + i per l'Institut für Sozialforschung.)
m (bot: - 1950.Les investigacions + 1950. Les investigacions)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:adorno5.gif|thumb|Th. W. Adorno]]
 
[[File:adorno5.gif|thumb|Th. W. Adorno]]
Expressió introduïda per [[Autor:Adorno, Theodor Wiesengrund|Theodor Adorno]] (i col·laboradors), en el seu estudi sobre prejudicis racials, nacionalistes i autoritaris, ''La personalitat autoritària'', publicat en 1950.Les investigacions van sorgir arran d'una conferència convocada, en 1944, pel Comitè Judeoamericano sobre prejudicis religiosos i racials, patrocinades per aquest mateix comitè i per l'Institut für Sozialforschung. Els investigadors van dissenyar un qüestionari denominat «escala F» (de feixisme), que permetia identificar i mesurar els trets propis d'una «personalitat feixista» ([[Recurs:Text_d'Adorno_i_altres|veg. text]]); es partia del supòsit, suscitat pels horrors nazis durant la segona guerra mundial, que els prejudicis feixistes no es devien a elements o situacions circumstancials, sinó que constituïen part integrant de la [[personalitat|personalitat]] d'alguns individus. A més dels prejudicis racials i religiosos i les tendències [[etnocentrisme|etnocèntriques]], són trets propis d'aquest tipus de personalitat l'esperit de jerarquia social, la submissió davant el superior i el servilisme davant  l'[[autoritat|autoritat]], rigidesa de pensament i conservadorisme en actituds i [[creença|creences]], fins i tot convencionals, sentiment de domini davant els quals són considerats «inferiors», intolerància, rigorisme, etc. Aquest estudi empíric va tenir una notable repercussió en les investigacions de [[psicologia social|psicologia social]], encara que ha estat valorat de forma molt diversa i àdhuc contradictòria.
+
Expressió introduïda per [[Autor:Adorno, Theodor Wiesengrund|Theodor Adorno]] (i col·laboradors), en el seu estudi sobre prejudicis racials, nacionalistes i autoritaris, ''La personalitat autoritària'', publicat en 1950. Les investigacions van sorgir arran d'una conferència convocada, en 1944, pel Comitè Judeoamericano sobre prejudicis religiosos i racials, patrocinades per aquest mateix comitè i per l'Institut für Sozialforschung. Els investigadors van dissenyar un qüestionari denominat «escala F» (de feixisme), que permetia identificar i mesurar els trets propis d'una «personalitat feixista» ([[Recurs:Text_d'Adorno_i_altres|veg. text]]); es partia del supòsit, suscitat pels horrors nazis durant la segona guerra mundial, que els prejudicis feixistes no es devien a elements o situacions circumstancials, sinó que constituïen part integrant de la [[personalitat|personalitat]] d'alguns individus. A més dels prejudicis racials i religiosos i les tendències [[etnocentrisme|etnocèntriques]], són trets propis d'aquest tipus de personalitat l'esperit de jerarquia social, la submissió davant el superior i el servilisme davant  l'[[autoritat|autoritat]], rigidesa de pensament i conservadorisme en actituds i [[creença|creences]], fins i tot convencionals, sentiment de domini davant els quals són considerats «inferiors», intolerància, rigorisme, etc. Aquest estudi empíric va tenir una notable repercussió en les investigacions de [[psicologia social|psicologia social]], encara que ha estat valorat de forma molt diversa i àdhuc contradictòria.
  
  

Revisió de 22:00, 1 nov 2017

Th. W. Adorno

Expressió introduïda per Theodor Adorno (i col·laboradors), en el seu estudi sobre prejudicis racials, nacionalistes i autoritaris, La personalitat autoritària, publicat en 1950. Les investigacions van sorgir arran d'una conferència convocada, en 1944, pel Comitè Judeoamericano sobre prejudicis religiosos i racials, patrocinades per aquest mateix comitè i per l'Institut für Sozialforschung. Els investigadors van dissenyar un qüestionari denominat «escala F» (de feixisme), que permetia identificar i mesurar els trets propis d'una «personalitat feixista» (veg. text); es partia del supòsit, suscitat pels horrors nazis durant la segona guerra mundial, que els prejudicis feixistes no es devien a elements o situacions circumstancials, sinó que constituïen part integrant de la personalitat d'alguns individus. A més dels prejudicis racials i religiosos i les tendències etnocèntriques, són trets propis d'aquest tipus de personalitat l'esperit de jerarquia social, la submissió davant el superior i el servilisme davant l'autoritat, rigidesa de pensament i conservadorisme en actituds i creences, fins i tot convencionals, sentiment de domini davant els quals són considerats «inferiors», intolerància, rigorisme, etc. Aquest estudi empíric va tenir una notable repercussió en les investigacions de psicologia social, encara que ha estat valorat de forma molt diversa i àdhuc contradictòria.