Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Paralogisme»

De Wikisofia

m (bot: -veure text +vegeu el text)
m (bot: - o un ànima + o una ànima)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
[[raonament|Raonament]] formalment erroni que, a diferència del [[sofisma|sofisma]] o de la [[fal·làcia|fal·làcia]] no requereix voluntarietat d'enganyar. La seva aparença de [[validesa|validesa]] indueix a [[error|error]].
 
[[raonament|Raonament]] formalment erroni que, a diferència del [[sofisma|sofisma]] o de la [[fal·làcia|fal·làcia]] no requereix voluntarietat d'enganyar. La seva aparença de [[validesa|validesa]] indueix a [[error|error]].
  
Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la raó humana es veu induïda per la seva pròpia naturalesa a cometre determinats paralogismes, que anomena [[transcendental|transcendentals]] ([[Recurs:Kant: els paralogismes de la raó|vegeu el text]]), raonant enganyosament sobre determinats temes. El principal d'aquests enganys forçosos, font de tots els altres, està a confondre la necessitat lògica de suposar un «jo penso» que ha de donar unitat a tota la vida [[mental|mental]] amb l'existència d'un jo personal, o un [[ànima|ànima]] substància simple.
+
Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la raó humana es veu induïda per la seva pròpia naturalesa a cometre determinats paralogismes, que anomena [[transcendental|transcendentals]] ([[Recurs:Kant: els paralogismes de la raó|veg. text]]), raonant enganyosament sobre determinats temes. El principal d'aquests enganys forçosos, font de tots els altres, està a confondre la necessitat lògica de suposar un «jo penso» que ha de donar unitat a tota la vida [[mental|mental]] amb l'existència d'un jo personal, o una [[ànima|ànima]] substància simple.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 10:16, 16 set 2017

(del grec παραλογισμός, paralogismós, raonament fals)

Raonament formalment erroni que, a diferència del sofisma o de la fal·làcia no requereix voluntarietat d'enganyar. La seva aparença de validesa indueix a error.

Segons Kant, la raó humana es veu induïda per la seva pròpia naturalesa a cometre determinats paralogismes, que anomena transcendentals (veg. text), raonant enganyosament sobre determinats temes. El principal d'aquests enganys forçosos, font de tots els altres, està a confondre la necessitat lògica de suposar un «jo penso» que ha de donar unitat a tota la vida mental amb l'existència d'un jo personal, o una ànima substància simple.