Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Paradoxa de Grelling»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "referencia" a "referència")
m (bot: - autològics, això és, + autològics, és a dir,)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Una de les [[paradoxa|paradoxes]] semàntiques degudes a  l'[[autorreferència|autorreferència]]. Kurt Grelling (1886-1942) va presentar en 1908 la paradoxa que sorgeix després de distingir entre adjectius [[homològic |homològics]], o autològics, això és, aplicables a si mateixos, i heterològics, o adjectius no aplicables a si mateixos, i preguntar-se si l'adjectiu [[heterològic|heterològic]] és ell mateix heterològic. Si ho és, llavors no és aplicable a si mateix i, per tant, no és heterològic; si no ho és, és aplicable a si mateix i, per tant, és heterològic. El mateix succeeix amb altres adjectius, com «impredicable», o «no veritable de si mateix».
+
Una de les [[paradoxa|paradoxes]] semàntiques degudes a  l'[[autoreferència|autoreferència]]. Kurt Grelling (1886-1942) va presentar en 1908 la paradoxa que sorgeix després de distingir entre adjectius [[homològic |homològics]], o autològics, és a dir, aplicables a si mateixos, i heterològics, o adjectius no aplicables a si mateixos, i preguntar-se si l'adjectiu [[heterològic|heterològic]] és ell mateix heterològic. Si ho és, llavors no és aplicable a si mateix i, per tant, no és heterològic; si no ho és, és aplicable a si mateix i, per tant, és heterològic. El mateix succeeix amb altres adjectius, com «impredicable», o «no veritable de si mateix».
  
Veure: [[paradoxa del mentider|paradoxes del mentider]], [[tipus lògics, teoria dels|teoria de tipus]].
+
Vegeu: [[paradoxa del mentider|paradoxes del mentider]], [[tipus lògics, teoria dels|teoria de tipus]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 13:23, 4 juny 2018

Una de les paradoxes semàntiques degudes a l'autoreferència. Kurt Grelling (1886-1942) va presentar en 1908 la paradoxa que sorgeix després de distingir entre adjectius homològics, o autològics, és a dir, aplicables a si mateixos, i heterològics, o adjectius no aplicables a si mateixos, i preguntar-se si l'adjectiu heterològic és ell mateix heterològic. Si ho és, llavors no és aplicable a si mateix i, per tant, no és heterològic; si no ho és, és aplicable a si mateix i, per tant, és heterològic. El mateix succeeix amb altres adjectius, com «impredicable», o «no veritable de si mateix».

Vegeu: paradoxes del mentider, teoria de tipus.