Diferència entre revisions de la pàgina «Panteisme»
De Wikisofia
m (bot: - (''prakriti'' ), + (''prakriti''),) |
m (Text de reemplaçament - "l'Un " a "l'U ") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
<small>(del grec [[Grec::πᾶν]], ''pa'', tot i [[Grec::Θεός]], ''theós'', déu)</small> | <small>(del grec [[Grec::πᾶν]], ''pa'', tot i [[Grec::Θεός]], ''theós'', déu)</small> | ||
| − | Doctrina que afirma que «tot és déu», i identifica a [[Déu|Déu]] i el [[món|món]]. Com a creença filosòfica és pròpia dels sistemes [[emanació|emanatistes]], com el de [[Autor:Plotí|Plotí]], dels quals defensen un [[idealisme|idealisme]] més o menys absolut, per exemple, el de [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] o [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], o dels quals propugnen l'existència d'una [[substància|substància]] única no merament material, com per exemple, el de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]]. En la seva versió «acosmista», afirma que el món no és més que una simple manifestació de Déu, i en l'«atea», que l'única realitat és la [[naturalesa|naturalesa]], no sent Déu més que el seu principi intern o vivificador, que dóna unitat o [[consciència|consciència]], etc. Solen ser panteistes també les religions que no es remeten a una divinitat de tipus estrictament personal, com l'hinduisme, per exemple; de l' | + | Doctrina que afirma que «tot és déu», i identifica a [[Déu|Déu]] i el [[món|món]]. Com a creença filosòfica és pròpia dels sistemes [[emanació|emanatistes]], com el de [[Autor:Plotí|Plotí]], dels quals defensen un [[idealisme|idealisme]] més o menys absolut, per exemple, el de [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] o [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], o dels quals propugnen l'existència d'una [[substància|substància]] única no merament material, com per exemple, el de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]]. En la seva versió «acosmista», afirma que el món no és més que una simple manifestació de Déu, i en l'«atea», que l'única realitat és la [[naturalesa|naturalesa]], no sent Déu més que el seu principi intern o vivificador, que dóna unitat o [[consciència|consciència]], etc. Solen ser panteistes també les religions que no es remeten a una divinitat de tipus estrictament personal, com l'hinduisme, per exemple; de l'U emana un doble principi, l'esperit (''purusha'') i la matèria (''prakriti''), que mantenen una unitat indiferenciada. L'[[emanació|emanatisme]] és una conseqüència lògica del panteisme. Les religions teistes, aquelles que reconeixen l'existència d'un Déu personal, han de conciliar, no sense problemes, l'omnipresència de Déu amb una distinció radical entre Déu i món. S'oposen al panteisme el [[naturalisme|naturalisme]], el [[teisme|teisme]] i l'[[ateisme|ateisme]]. |
Revisió de 13:00, 1 oct 2018
(del grec πᾶν, pa, tot i Θεός, theós, déu)
Doctrina que afirma que «tot és déu», i identifica a Déu i el món. Com a creença filosòfica és pròpia dels sistemes emanatistes, com el de Plotí, dels quals defensen un idealisme més o menys absolut, per exemple, el de Schelling o Hegel, o dels quals propugnen l'existència d'una substància única no merament material, com per exemple, el de Spinoza. En la seva versió «acosmista», afirma que el món no és més que una simple manifestació de Déu, i en l'«atea», que l'única realitat és la naturalesa, no sent Déu més que el seu principi intern o vivificador, que dóna unitat o consciència, etc. Solen ser panteistes també les religions que no es remeten a una divinitat de tipus estrictament personal, com l'hinduisme, per exemple; de l'U emana un doble principi, l'esperit (purusha) i la matèria (prakriti), que mantenen una unitat indiferenciada. L'emanatisme és una conseqüència lògica del panteisme. Les religions teistes, aquelles que reconeixen l'existència d'un Déu personal, han de conciliar, no sense problemes, l'omnipresència de Déu amb una distinció radical entre Déu i món. S'oposen al panteisme el naturalisme, el teisme i l'ateisme.