Oracles caldeus

Text del segle II d. de C., escrit en hexàmetres, degut, probablement, a Joan el Teürg, de tipus semblant als escrits hermètics. A diferència d'aquests, teòricament basats en un saber suprem egipci relacionat amb Thot (o Theut), es vincula a un pretès saber superior d'origen caldeo. Segons el seu autor, aquest text, que insisteix en la noció d'una tríade o trinitat fonamental, a partir de la qual s'interpreta tota la realitat, li hauria estat revelat pels déus. El seu contingut, que és molt semblat a la filosofia de Numenio d'Apamea, conté molts aspectes del platonisme mitjà i del neopitagorisme. Alguns filòsofs neoplatònics tardans van considerar aquest text com un veritable llibre sagrat, com l'és la Bíblia pels cristians. En aquest text s'exposa la doctrina de la teúrgia o màgia aplicada a la religiositat que permet al teúrgo evocar als déus i tractar directament amb ells. Aquestes doctrines van influir, entre altres autors, en Pletón i en el moviment platònic florentino.