Diferència entre revisions de la pàgina «Oposició»
De Wikisofia
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En termes generals, designa les [[relació|relacions]] que s'estableixen entre les unitats lingüístiques. A partir de [[Autor:Saussure, Ferdinand de|Saussure]], és un principi bàsic de la [[lingüística|lingüística]] ja que, segons aquest principi, només han d'atribuir-se a un [[signe|signe]] els elements (fònics o semàntics) pels quals es distingeix almenys d'un altre signe. Una unitat lingüística, doncs, remet sempre a les altres, i no és possible comprendre un signe sense entrar en el mecanisme global de la [[llengua|llengua]] ([[Recurs:Saussure, Ferdinand de: el llenguatge es basa en oposicions| | + | En termes generals, designa les [[relació|relacions]] que s'estableixen entre les unitats lingüístiques. A partir de [[Autor:Saussure, Ferdinand de|Saussure]], és un principi bàsic de la [[lingüística|lingüística]] ja que, segons aquest principi, només han d'atribuir-se a un [[signe|signe]] els elements (fònics o semàntics) pels quals es distingeix almenys d'un altre signe. Una unitat lingüística, doncs, remet sempre a les altres, i no és possible comprendre un signe sense entrar en el mecanisme global de la [[llengua|llengua]] ([[Recurs:Saussure, Ferdinand de: el llenguatge es basa en oposicions|veg. text]]). En sentit més restringit, designa les relacions que s'estableixen en l'eix paradigmàtic (anomenat precisament eix d'oposicions), enfront del terme «contrasti», utilitzat per designar les relacions en l'eix sintagmàtic. En fonologia, l'oposició fonològica té un valor funcional; així, la diferència de sonoritat entre /p/ i /b/ permet oposar i distingir /pesa/ i /besa/. |
[[quadrat d'oposicions| Veure quadrat d'oposicions]] | [[quadrat d'oposicions| Veure quadrat d'oposicions]] | ||
Revisió del 23:13, 9 ago 2017
En termes generals, designa les relacions que s'estableixen entre les unitats lingüístiques. A partir de Saussure, és un principi bàsic de la lingüística ja que, segons aquest principi, només han d'atribuir-se a un signe els elements (fònics o semàntics) pels quals es distingeix almenys d'un altre signe. Una unitat lingüística, doncs, remet sempre a les altres, i no és possible comprendre un signe sense entrar en el mecanisme global de la llengua (veg. text). En sentit més restringit, designa les relacions que s'estableixen en l'eix paradigmàtic (anomenat precisament eix d'oposicions), enfront del terme «contrasti», utilitzat per designar les relacions en l'eix sintagmàtic. En fonologia, l'oposició fonològica té un valor funcional; així, la diferència de sonoritat entre /p/ i /b/ permet oposar i distingir /pesa/ i /besa/.