Noema

(en grec νόημα, el concebut o pensat, el concepte en sentit passiu, per oposició a nóesis, comprensió i intel·lecció, en sentit actiu)

Terme que Husserl utilitza, en la seva anàlisi fenomenològic dels continguts de consciència, per diferenciar un aspecte «noético» d'un aspecte «noemático». El primer aspecte, que procedeix de nóesis, es refereix a la vivència o fet en si de la consciència, mentre que el segon, de nóema, es refereix al sentit o al contingut de la vivència de la consciència, a «allò al fet que es refereix», tant si és real com a ideal.