Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Morfema»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::μορφή, ''morfé'', forma, aspecte)</small> Unitat significativa mínima del sistema lingüístic|sistema lingü...».)
 
m (Text de reemplaçament - "ática" a "àtica")
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::μορφή]], ''morfé'', forma, aspecte)</small>
 
<small>(del grec [[Grec::μορφή]], ''morfé'', forma, aspecte)</small>
  
Unitat significativa mínima del [[sistema lingüístic|sistema lingüístic]], composta per una seqüència lineal ininterrompuda de fonemes; és recurrent i no pot descompondre's en formes recurrents significatives menors. El concepte de morfema substitueix en la [[lingüística|lingüística]] moderna al concepte de ''desinència'', és a dir, a la part de la paraula que, en la lingüística tradicional, indicava la funció i la pertinença a una determinada categoria. La lingüística nord-americana ha distingit entre l'aspecte fònic i semàntic del morfema, introduint el terme «morf» per designar tot element fònic no descomponible en elements fònics significatius, i reservant el terme «morfema» per designar una classe de morfs que proporcionen la mateixa informació semàntica. En la Glosemática danesa, els morfemes són unitats de contingut i els «formantes», la seva expressió material. Per a A. Martinet, els morfemes (que ell anomena «monemes») no són ni d'ordre fònic ni d'ordre semàntic, sinó que representen cert tipus d'elecció efectuada pel parlant en el curs d'un acte d'enunciació. En la gramàtica transformacional, els morfemes són elements finals de l'estructura profunda, especificats sintàcticament, que determinen el [[significat|significat]] i que, a través de l'estructura superficial, determinen també l'estructura fònica.
+
Unitat significativa mínima del [[sistema lingüístic|sistema lingüístic]], composta per una seqüència lineal ininterrompuda de fonemes; és recurrent i no pot descompondre's en formes recurrents significatives menors. El concepte de morfema substitueix en la [[lingüística|lingüística]] moderna al concepte de ''desinència'', és a dir, a la part de la paraula que, en la lingüística tradicional, indicava la funció i la pertinença a una determinada categoria. La lingüística nord-americana ha distingit entre l'aspecte fònic i semàntic del morfema, introduint el terme «morf» per designar tot element fònic no descomponible en elements fònics significatius, i reservant el terme «morfema» per designar una classe de morfs que proporcionen la mateixa informació semàntica. En la Glosemàtica danesa, els morfemes són unitats de contingut i els «formantes», la seva expressió material. Per a A. Martinet, els morfemes (que ell anomena «monemes») no són ni d'ordre fònic ni d'ordre semàntic, sinó que representen cert tipus d'elecció efectuada pel parlant en el curs d'un acte d'enunciació. En la gramàtica transformacional, els morfemes són elements finals de l'estructura profunda, especificats sintàcticament, que determinen el [[significat|significat]] i que, a través de l'estructura superficial, determinen també l'estructura fònica.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 20:20, 25 març 2015

(del grec μορφή, morfé, forma, aspecte)

Unitat significativa mínima del sistema lingüístic, composta per una seqüència lineal ininterrompuda de fonemes; és recurrent i no pot descompondre's en formes recurrents significatives menors. El concepte de morfema substitueix en la lingüística moderna al concepte de desinència, és a dir, a la part de la paraula que, en la lingüística tradicional, indicava la funció i la pertinença a una determinada categoria. La lingüística nord-americana ha distingit entre l'aspecte fònic i semàntic del morfema, introduint el terme «morf» per designar tot element fònic no descomponible en elements fònics significatius, i reservant el terme «morfema» per designar una classe de morfs que proporcionen la mateixa informació semàntica. En la Glosemàtica danesa, els morfemes són unitats de contingut i els «formantes», la seva expressió material. Per a A. Martinet, els morfemes (que ell anomena «monemes») no són ni d'ordre fònic ni d'ordre semàntic, sinó que representen cert tipus d'elecció efectuada pel parlant en el curs d'un acte d'enunciació. En la gramàtica transformacional, els morfemes són elements finals de l'estructura profunda, especificats sintàcticament, que determinen el significat i que, a través de l'estructura superficial, determinen també l'estructura fònica.