Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Modalitat»

De Wikisofia

m (bot: -veure text +vegeu el text)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
És la ''manera com'' s'afirma la veritat d'un [[enunciat|enunciat]] ([[Recurs:Kant: la modalitat|vegeu el text]]). Per exemple, «és possible que demà s'iniciïn les converses de pau» i «és necessari començar demà les converses de pau», són dos enunciats amb igual afirmació (respecte de la pau) però amb una modalitat diversa en l'afirmació. «Possible» i «necessari» són termes modals que, en lògica modal, es denominen ''operadors modals'', i solen simbolitzar-se com a «M» i «N» o, respectivament,
+
És la ''manera com'' s'afirma la veritat d'un [[enunciat|enunciat]] ([[Recurs:Kant: la modalitat|veg. text]]). Per exemple, «és possible que demà s'iniciïn les converses de pau» i «és necessari començar demà les converses de pau», són dos enunciats amb igual afirmació (respecte de la pau) però amb una modalitat diversa en l'afirmació. «Possible» i «necessari» són termes modals que, en lògica modal, es denominen ''operadors modals'', i solen simbolitzar-se com a «M» i «N» o, respectivament, com:
  
 +
<center><math>\lozenge</math>  i  <math> \square </math></center>
  
Així, per exemple,si s'anteposa una N a un enunciat escrit en forma condicional,
 
  
 +
Així, per exemple, si s'anteposa una N a un enunciat escrit en forma condicional,
 +
 +
<center><math>N(p\rightarrow q)</math>, o bé, <math>\square (p\rightarrow q)</math></center>
  
 
volem dir que «necessàriament si p, llavors q», o bé, en una possible interpretació, «''necessàriament'' tot succés té una causa». Els termes o indicadors que, en un enunciat, assenyalen el que està «permès» («P») o el que és «obligatori» («O») es denominen [[predicat deòntic|operadors deòntics]] i s'usen en [[lògica deòntica|lògica deòntica]]. Així, per exemple, «és obligatori complir amb el promès» és un enunciat deòntic que pot escriure's com «''Op''».
 
volem dir que «necessàriament si p, llavors q», o bé, en una possible interpretació, «''necessàriament'' tot succés té una causa». Els termes o indicadors que, en un enunciat, assenyalen el que està «permès» («P») o el que és «obligatori» («O») es denominen [[predicat deòntic|operadors deòntics]] i s'usen en [[lògica deòntica|lògica deòntica]]. Així, per exemple, «és obligatori complir amb el promès» és un enunciat deòntic que pot escriure's com «''Op''».
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}

Revisió de 18:18, 18 ago 2018


És la manera com s'afirma la veritat d'un enunciat (veg. text). Per exemple, «és possible que demà s'iniciïn les converses de pau» i «és necessari començar demà les converses de pau», són dos enunciats amb igual afirmació (respecte de la pau) però amb una modalitat diversa en l'afirmació. «Possible» i «necessari» són termes modals que, en lògica modal, es denominen operadors modals, i solen simbolitzar-se com a «M» i «N» o, respectivament, com:

[math]\displaystyle{ \lozenge }[/math] i [math]\displaystyle{ \square }[/math]


Així, per exemple, si s'anteposa una N a un enunciat escrit en forma condicional,

[math]\displaystyle{ N(p\rightarrow q) }[/math], o bé, [math]\displaystyle{ \square (p\rightarrow q) }[/math]

volem dir que «necessàriament si p, llavors q», o bé, en una possible interpretació, «necessàriament tot succés té una causa». Els termes o indicadors que, en un enunciat, assenyalen el que està «permès» («P») o el que és «obligatori» («O») es denominen operadors deòntics i s'usen en lògica deòntica. Així, per exemple, «és obligatori complir amb el promès» és un enunciat deòntic que pot escriure's com «Op».