Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Misteris, religions dels»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|Ceres Nom que es dóna a un tipus de religió popular, comuna a Grècia (en l'època helenist...».)
 
m (Text de reemplaçament - "mistéricas" a "mistèriques")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:ceres.gif|thumb|Ceres]]
 
[[File:ceres.gif|thumb|Ceres]]
Nom que es dóna a un tipus de [[religió, filosofia de la|religió]] popular, comuna a Grècia (en l'època helenista) i Roma. Les religions mistéricas es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i [[ritu|ritus]], que celebraven substancialment la [[mort|mort]] i resurrecció d'algun déu, identificat amb la [[naturalesa|naturalesa]] o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, això és, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec ''mysterion'', significa «tancar els ulls o la boca»).
+
Nom que es dóna a un tipus de [[religió, filosofia de la|religió]] popular, comuna a Grècia (en l'època helenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i [[ritu|ritus]], que celebraven substancialment la [[mort|mort]] i resurrecció d'algun déu, identificat amb la [[naturalesa|naturalesa]] o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, això és, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec ''mysterion'', significa «tancar els ulls o la boca»).
  
Entre les principals religions mistéricas s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els de Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els [[orfisme|órficos]], els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions).
+
Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els de Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els [[orfisme|órficos]], els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions).
  
 
En els misteris de Dionisos es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.
 
En els misteris de Dionisos es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.

Revisió del 23:10, 28 feb 2015

Ceres

Nom que es dóna a un tipus de religió popular, comuna a Grècia (en l'època helenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i ritus, que celebraven substancialment la mort i resurrecció d'algun déu, identificat amb la naturalesa o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, això és, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec mysterion, significa «tancar els ulls o la boca»).

Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els de Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els órficos, els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions).

En els misteris de Dionisos es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.


Entrada a la casa dels misteris