Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Misteris, religions dels»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "mistéricas" a "mistèriques")
 
(8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:ceres.gif|thumb|Ceres]]
 
[[File:ceres.gif|thumb|Ceres]]
Nom que es dóna a un tipus de [[religió, filosofia de la|religió]] popular, comuna a Grècia (en l'època helenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i [[ritu|ritus]], que celebraven substancialment la [[mort|mort]] i resurrecció d'algun déu, identificat amb la [[naturalesa|naturalesa]] o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, això és, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec ''mysterion'', significa «tancar els ulls o la boca»).
+
Nom que es dóna a un tipus de [[religió, filosofia de la|religió]] popular, comuna a Grècia (en l'època hel·lenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i [[ritu|ritus]], que celebraven substancialment la [[mort|mort]] i resurrecció d'algun déu, identificat amb la [[naturalesa|naturalesa]] o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, és a dir, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec ''mysterion'', significa «tancar els ulls o la boca»).
  
Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinos (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els de Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els [[orfisme|órficos]], els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions).
+
Entre les principals religions mistèriques destaquen els misteris eleusins (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els d'Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els [[orfisme|òrfics]], els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions).
  
En els misteris de Dionisos es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.
+
En els misteris de Dionís (Διόνυσος) es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.
  
  
<center>[[File:misteri.gif|Entrada a la casa dels misteris]]</center>
+
<center>[[File:misterio.gif|Entrada a la casa dels misteris]]</center>
  
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió de 14:35, 9 oct 2018

Ceres

Nom que es dóna a un tipus de religió popular, comuna a Grècia (en l'època hel·lenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i ritus, que celebraven substancialment la mort i resurrecció d'algun déu, identificat amb la naturalesa o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, és a dir, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec mysterion, significa «tancar els ulls o la boca»).

Entre les principals religions mistèriques destaquen els misteris eleusins (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els d'Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els òrfics, els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions).

En els misteris de Dionís (Διόνυσος) es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.


Entrada a la casa dels misteris