Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Mètode baconià»

De Wikisofia

m (bot: -hipotètic-deductiu +hipoteticodeductiu)
m (bot: - per eliminar aquelles + per a eliminar aquelles)
 
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:fbacon3.gif|thumb|Francis Bacon]]
 
[[File:fbacon3.gif|thumb|Francis Bacon]]
El que [[Autor:Bacon,_Francis|Francis Bacon]] (1561-1626) exposa principalment en la seva obra ''Novum Organum'' com a nou mètode científic d'interpretació de la naturalesa, en contra sobretot de la [[metodologia|metodologia]] científica tradicional basada en les idees d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] sobre la inducció i la força demostrativa del [[sil·logisme|sil·logisme]]. Bacon, enfront de la noció d'inducció per simple enumeració d'Aristòtil, introdueix la idea d'una [[inducció|inducció]] progressiva i acurada, que, partint de la més àmplia possible recol·lecció de dades (història natural), estableix inicialment correlacions entre diversos fets per, eliminades les hipòtesis no explicatives, arribar a establir la «forma» o causa del fenomen en qüestió. («Perquè el coneixement -diu- és una piràmide, les bases de la qual són les història naturals»).
+
El que [[Autor:Bacon,_Francis|Francis Bacon]] (1561-1626) exposa principalment en la seva obra ''Novum Organum'' com a nou mètode científic d'interpretació de la naturalesa, en contra sobretot de la [[metodologia|metodologia]] científica tradicional basada en les idees d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] sobre la inducció i la força demostrativa del [[sil·logisme|sil·logisme]]. Bacon, enfront de la noció d'inducció per simple enumeració d'Aristòtil, introdueix la idea d'una [[inducció|inducció]] progressiva i acurada, que, partint de la més àmplia possible recol·lecció de dades (història natural), estableix inicialment correlacions entre diversos fets per, eliminades les hipòtesis no explicatives, arribar a establir la «forma» o causa del fenomen en qüestió. («Perquè el coneixement –diu– és una piràmide, les bases de la qual són les històries naturals»).
  
Aquest ascens inductiu cap a la forma o causa del fenomen creu aconseguir-ho mitjançant l'ús reglamentat de la inducció, que precisa amb l'ocupació de taules: de ''presència'', o enumeració dels casos positius, en què s'observa una determinada qualitat; de ''absència'', o enumeració dels casos negatius, però relacionats, en els quals no apareix la qualitat, i de ''graus'' o de ''comparació'', o observació de les variacions. La calor, per exemple, cas que Bacon estudia en el llibre 2 de ''Novum Organum'', està present en els rajos solars, en totes les flames, en els cossos que cremen, etc.; està absent en els rajos lunars, en l'hivern, etc., i experimenta variació de molts graus en tots els cossos calents. L'ús d'aquestes taules, si bé no permet determinar la causa de la calor, serveix per eliminar aquelles que ''no són'' causes. A partir d'aquí, sembla que Bacon suggereix alguna cosa així com un [[mètode hipoteticodeductiu|mètode hipoteticodeductiu]], que denomina «primera verema» o collita que se li permet a l'enteniment, que aventura una hipòtesi que ha de ser sotmesa a més proves. Una d'elles la constitueixen les anomenades «[[experiments crucials|experiències crucials]]» o «fets de la creu», prenent aquesta expressió de les creus que, col·locades en la cruïlla de les carreteres indiquen els diversos camins, i que consisteixen en un fet decisiu que permet acceptar una [[hipòtesi|hipòtesi]] com a concloent, precisant la impossibilitat de l'altra. Pot afirmar-se que el mètode de Bacon és la primera afirmació històrica que la inducció ha de ser el mètode propi de la ciència, és a dir, la primera afirmació històrica de l'[[inductivisme|inductivisme]].
+
Aquest ascens inductiu cap a la forma o causa del fenomen creu aconseguir-ho mitjançant l'ús reglamentat de la inducció, que precisa amb l'ocupació de taules: de ''presència'', o enumeració dels casos positius, en què s'observa una determinada qualitat; d{{'}}''absència'', o enumeració dels casos negatius, però relacionats, en els quals no apareix la qualitat, i de ''graus'' o de ''comparació'', o observació de les variacions. La calor, per exemple, cas que Bacon estudia en el llibre 2 de ''Novum Organum'', està present en els rajos solars, en totes les flames, en els cossos que cremen, etc.; està absent en els rajos lunars, en l'hivern, etc., i experimenta variació de molts graus en tots els cossos calents. L'ús d'aquestes taules, si bé no permet determinar la causa de la calor, serveix per a eliminar aquelles que ''no són'' causes. A partir d'aquí, sembla que Bacon suggereix alguna cosa així com un [[mètode hipoteticodeductiu|mètode hipoteticodeductiu]], que denomina «primera verema» o collita que se li permet a l'enteniment, que aventura una hipòtesi que ha de ser sotmesa a més proves. Una d'elles la constitueixen les anomenades «[[experiments crucials|experiències crucials]]» o «fets de la creu», prenent aquesta expressió de les creus que, col·locades en la cruïlla de les carreteres indiquen els diversos camins, i que consisteixen en un fet decisiu que permet acceptar una [[hipòtesi|hipòtesi]] com a concloent, precisant la impossibilitat de l'altra. Pot afirmar-se que el mètode de Bacon és la primera afirmació històrica que la inducció ha de ser el mètode propi de la ciència, és a dir, la primera afirmació històrica de l'[[inductivisme|inductivisme]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 10:18, 13 oct 2017

Francis Bacon

El que Francis Bacon (1561-1626) exposa principalment en la seva obra Novum Organum com a nou mètode científic d'interpretació de la naturalesa, en contra sobretot de la metodologia científica tradicional basada en les idees d'Aristòtil sobre la inducció i la força demostrativa del sil·logisme. Bacon, enfront de la noció d'inducció per simple enumeració d'Aristòtil, introdueix la idea d'una inducció progressiva i acurada, que, partint de la més àmplia possible recol·lecció de dades (història natural), estableix inicialment correlacions entre diversos fets per, eliminades les hipòtesis no explicatives, arribar a establir la «forma» o causa del fenomen en qüestió. («Perquè el coneixement –diu– és una piràmide, les bases de la qual són les històries naturals»).

Aquest ascens inductiu cap a la forma o causa del fenomen creu aconseguir-ho mitjançant l'ús reglamentat de la inducció, que precisa amb l'ocupació de taules: de presència, o enumeració dels casos positius, en què s'observa una determinada qualitat; d'absència, o enumeració dels casos negatius, però relacionats, en els quals no apareix la qualitat, i de graus o de comparació, o observació de les variacions. La calor, per exemple, cas que Bacon estudia en el llibre 2 de Novum Organum, està present en els rajos solars, en totes les flames, en els cossos que cremen, etc.; està absent en els rajos lunars, en l'hivern, etc., i experimenta variació de molts graus en tots els cossos calents. L'ús d'aquestes taules, si bé no permet determinar la causa de la calor, serveix per a eliminar aquelles que no són causes. A partir d'aquí, sembla que Bacon suggereix alguna cosa així com un mètode hipoteticodeductiu, que denomina «primera verema» o collita que se li permet a l'enteniment, que aventura una hipòtesi que ha de ser sotmesa a més proves. Una d'elles la constitueixen les anomenades «experiències crucials» o «fets de la creu», prenent aquesta expressió de les creus que, col·locades en la cruïlla de les carreteres indiquen els diversos camins, i que consisteixen en un fet decisiu que permet acceptar una hipòtesi com a concloent, precisant la impossibilitat de l'altra. Pot afirmar-se que el mètode de Bacon és la primera afirmació històrica que la inducció ha de ser el mètode propi de la ciència, és a dir, la primera afirmació històrica de l'inductivisme.