Llindar de la sensació
De Wikisofia
La revisió el 09:42, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Noció psicofisiològica útil quan s'estudien quantitativament les sensacions. Aquestes existeixen només dins d'uns determinats lími...».)
Noció psicofisiològica útil quan s'estudien quantitativament les sensacions. Aquestes existeixen només dins d'uns determinats límits, propis de cada espècie d'organisme. Els límits els assenyalen la intensitat i a la quantitat de l'estímul i es parla de llindars absoluts i de llindar diferencial. Els llindars absoluts indiquen la quantitat mínima d'estímul (llindar inferior) necessària perquè existeixi sensació, i la quantitat màxima (llindar superior o llinda màxima) per sobre de la qual no hi ha resposta de l'organisme (veure exemple). El llindar diferencial indica la quantitat de variació o increment d'intensitat necessaris perquè es produeixi una variació perceptible en la sensació (veure exemple). Ernst Heinrich Weber, pare de la psicofísica, va iniciar l'estudi quantitatiu dels llindars i va formular la llei coneguda com a llei de Weber. Gustav Theodor Fechner (1801-1887), desenvolupant aquesta llei, arriba a la noció de unitat de sensació (increment de l'estímul), que formula amb l'anomenada llei de Weber-Fechner, una de les primeres lleis empíriques de la psicologia.