Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Llei de la naturalesa, llei natural»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "dad " a "tat ")
m (bot: - del com una + del qual una)
Línia 11: Línia 11:
 
<center>'''Veure text ↓'''</center>
 
<center>'''Veure text ↓'''</center>
 
<div class="mw-collapsible-content">
 
<div class="mw-collapsible-content">
Una bona solució al problema de la inducció sembla exigir una distinció bàsica entre propietats «permanents» i propietats «transeünts», on les propietats permanents són disposicions contingents que una cosa no pot perdre sense perdre al mateix temps la corresponent propietat de referència. Així [...] un atribut ''G'' és una propietat permanent de tota cosa que tingui la propietat de referència ''F'' només si no existeix un procediment, natural o forçat, per mitjà del com una cosa pugui perdre el seu atribut ''G'' sense perdre també al mateix temps la propietat de referència ''F''.
+
Una bona solució al problema de la inducció sembla exigir una distinció bàsica entre propietats «permanents» i propietats «transeünts», on les propietats permanents són disposicions contingents que una cosa no pot perdre sense perdre al mateix temps la corresponent propietat de referència. Així [...] un atribut ''G'' és una propietat permanent de tota cosa que tingui la propietat de referència ''F'' només si no existeix un procediment, natural o forçat, per mitjà del qual una cosa pugui perdre el seu atribut ''G'' sense perdre també al mateix temps la propietat de referència ''F''.
  
 
J.H. Fetzer, ''Philosophy of science'', Parangon House, Nova York 1993, p. 39.
 
J.H. Fetzer, ''Philosophy of science'', Parangon House, Nova York 1993, p. 39.

Revisió del 20:24, 10 abr 2017

Aquelles que expressen la regularitat dels fenòmens que podem observar en la naturalesa (veure text). Aquesta regularitat i invariabilitat de fenòmens o de relacions entre fenòmens és el que es considera necessitat en les lleis de la naturalesa, que també poden denominar-se leyes físiques. Podem parlar també de llei científica, però la diferència està en què la llei natural, això és, la regularitat i invariabilitat dels fenòmens, és alguna cosa propi de la naturalesa i pot ser coneguda o no, mentre que la llei científica és la formulació arbitrària que donem a aquesta regularitat coneguda i pot adoptar diverses formes.

Com que la necessitat de les lleis naturals es considera deguda a una relació de causalitat, això és, aquella que pot formular-se dient que «si es dóna A, llavors es dóna necessàriament B», les lleis naturals solen formular-se mitjançant un enunciat general que adopta la forma de:

5101.png

La primera formulació expressa la causalitat com condició suficient i la segona com condició necessària i suficient, però ambdues poden expressar una simple generalització, o una generalització accidental (veure cita). Es considera que la forma del condicional contrafàctic és la més adequada per a la formulació científica d'una llei de la naturalesa o llei física, perquè expressa no només una generalització, com convé a tota llei universal (veure cita), sinó que a més al·ludeix al fet que la generalització es deu la naturalesa de les propietats en qüestió. D'aquesta manera, la universalitat i necessitat de les lleis de la naturalesa s'estenen a tots els membres d'una classe sense excepció, idea que s'expressa adequadament amb el condicional contrafàctic.

Veure text ↓

Una bona solució al problema de la inducció sembla exigir una distinció bàsica entre propietats «permanents» i propietats «transeünts», on les propietats permanents són disposicions contingents que una cosa no pot perdre sense perdre al mateix temps la corresponent propietat de referència. Així [...] un atribut G és una propietat permanent de tota cosa que tingui la propietat de referència F només si no existeix un procediment, natural o forçat, per mitjà del qual una cosa pugui perdre el seu atribut G sense perdre també al mateix temps la propietat de referència F.

J.H. Fetzer, Philosophy of science, Parangon House, Nova York 1993, p. 39.

No obstant això, no totes les lleis físiques són lleis causals. Són no causals, per exemple, les lleis estadístiques i les lleis que regeixen en la mecànica quàntica. Unes lleis de la naturalesa es funden en el principi de causalitat (tot fenomen té una causa) i unes altres, assenyala M. Bunge, en el principi de legalitat (tot fenomen es regeix per una llei, causal o no)

Veure llei científica i termes relacionats.