Llei de Titius-Bode

Llei formulada per Johann Daniel Titius (1729-1796) i divulgada per Bode, que expressa certes correlacions numèriques simples entre les distàncies dels planetes al sol, segons la successió geomètrica 3, 6, 12, 24, etc. L'interès d'aquesta llei, en història de la ciència, està en el fet que les distàncies calculades segons aquestes correlacions, acceptades per criteris pitagòrics, coincidien sorprenentment amb les distàncies observades (suposant la Terra =10). Johann Bode, impressionat per tanta coincidència, va defensar el valor d'aquestes correlacions, amb tal convenciment que se la va anomenar «llei de Titius-Bode» (veg. exemple). La coincidència es va mantenir per a Urà, descobert en 1781, per William Herschel, i per als asteroides Ceres i Pal·las -considerats el «planeta perdut» i descoberts entre Mart i Júpiter per Giuseppe Piazzi (1746-1826) i H. Olbers (1758-1840), respectivament-, però ja no per a Neptú, raó per la qual va decaure tot interès en ella.

Aquesta denominada «llei» posa de manifest la temeritat d'inferir lleis o enunciats universals per inducció a partir de l'observació de determinats casos particulars.

---

(J. Losee, Introducció a la filosofia de la ciència, Aliança, Madrid 1976, p. 59).