Diferència entre revisions de la pàgina «La glàndula pineal segons Descartes»
De Wikisofia
m (bot: -psico-físic +psicofísic) |
|||
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 4: | Línia 4: | ||
− | + | Vegeu [[paral·lelisme psicofísic|paral·lelisme psicofísic]], [[Esperits_animals|esperits animals]]. | |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 23:48, 29 set 2018
En el context del seu dualisme psicofísic, Descartes va considerar la glàndula pineal, «una petita glàndula situada cap a la meitat de la substància del cervell», únic òrgan imparell en el cos humà, com el nexe d'unió entre l'ànima i el cos en la qual interacciona la ment amb els esperits animals, que a través de la sang i els nervis relacionen el res cogitans amb el cos o res extensa, orienta el moviment i influeix sobre l'ànima. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisis conté cèl·lules pigmentarias que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de l'hormona melatonina, que regula els ritmes vitals i els estats de somni)