Diferència entre revisions de la pàgina «La glàndula pineal segons Descartes»
De Wikisofia
m (bot: - entre el [[Cos_i_ànima|ànima + entre l'[[Cos_i_ànima|ànima) |
m (bot: -psico-físic +psicofísic) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:pineal0.gif|thumb]] | [[File:pineal0.gif|thumb]] | ||
| − | En el context del seu [[ment - cos, relació|dualisme | + | En el context del seu [[ment - cos, relació|dualisme psicofísic]], [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] va considerar la ''glàndula pineal, ''«una petita glàndula situada cap a la meitat de la substància del cervell», únic òrgan imparell en el cos humà, com el nexe d'unió entre l'[[Cos_i_ànima|ànima i el cos]] en la qual interacciona la ment amb els ''esperits animals'', que a través de la sang i els nervis relacionen el ''res cogitans'' amb el [[cos|cos]] o ''res extensa'', orienta el moviment i influeix sobre l'[[ànima|ànima]]. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisis conté cèl·lules pigmentarias que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de l'hormona melatonina, que regula els ritmes vitals i els estats de somni) |
Veure [[paral·lelisme psicofísic|paral·lelisme psicofísic]]. | Veure [[paral·lelisme psicofísic|paral·lelisme psicofísic]]. | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 21:35, 28 set 2017
En el context del seu dualisme psicofísic, Descartes va considerar la glàndula pineal, «una petita glàndula situada cap a la meitat de la substància del cervell», únic òrgan imparell en el cos humà, com el nexe d'unió entre l'ànima i el cos en la qual interacciona la ment amb els esperits animals, que a través de la sang i els nervis relacionen el res cogitans amb el cos o res extensa, orienta el moviment i influeix sobre l'ànima. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisis conté cèl·lules pigmentarias que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de l'hormona melatonina, que regula els ritmes vitals i els estats de somni)
Veure paral·lelisme psicofísic.