Khorismós

(del grec χωρισμός, khorismós, segregació o separació)

Plató, que té en compte la tesi d'Anaxàgores segons la qual el nous no té barreja, aplica el terme χωρισμός a la separació del ànima respecte del cos. El khorismós separa, doncs, el sensible de l'intel·ligible; el món físic del món de les idees.

Per la seva banda, Aristòtil, que vincula certes parts de l'ànima amb el cos, no parla pròpiament d'aquesta separació de l'ànima; només de la separació del nous, o part intelectiva de l'ànima (veure textos ), però critica el caràcter separat de les idees platòniques (veure text ). Plotí accepta la separació o khorismós del nous, al que considera un ser intel·ligible separat.