Diferència entre revisions de la pàgina «Kínesis»
De Wikisofia
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
|||
| (8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::κίνησις]], ''kínesis'', que significa moviment o canvi)</small> | <small>(del grec [[Grec::κίνησις]], ''kínesis'', que significa moviment o canvi)</small> | ||
| − | En el pensament [[hilozoisme| | + | En el pensament [[hilozoisme|hilozoista]] dels [[milesis|milesis]], en considerar tot l'existent com un ésser viu dotat de moviment, la [[Grec::κίνησις]] apareix com a part inherent a la [[matèria|matèria]], i el terme adopta el doble sentit de moviment i de [[canvi, moviment|canvi]]. [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]], per part seva, negava la possibilitat de tota ''kínesis'' en l'ésser, ja que això conduiria al no ser, la qual cosa per l'[[eleàtica, escola|eléata]] era un absurd. |
| − | Per a [[Autor:Plató|Plató]], per qui l'ésser mateix, el repòs i el canvi són els gèneres majors | + | Per a [[Autor:Plató|Plató]], per a qui l'ésser mateix, el repòs i el canvi són els gèneres majors (''Sofista, ''254d), la font del moviment és pròpiament l'[[ànima|ànima]] (''Sofista, ''248i-249a). També per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] l'ànima és font de moviment, però la primera font del canvi és el [[primer motor|primer motor]], que permet el continu esdevenir ([[Recurs:Aristòtil: el primer motor|veg. text d'Aristòtil]]). En la ''Física'' (III, 1, 201a 10-12), Aristòtil defineix la ''kínesis'' o moviment com l'actualitat del potencialen tant que tal, o l'''entelèquia'' del que és en ''potència''. (''Hê toû dynámei óntos entelécheia hêi toioûton''. [[Recurs:Aristòtil: la definició del moviment|Veg. text d'Aristòtil]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Filosofia general | |Etiqueta=Filosofia general | ||
}} | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:07, 1 oct 2018
(del grec κίνησις, kínesis, que significa moviment o canvi)
En el pensament hilozoista dels milesis, en considerar tot l'existent com un ésser viu dotat de moviment, la κίνησις apareix com a part inherent a la matèria, i el terme adopta el doble sentit de moviment i de canvi. Parmènides, per part seva, negava la possibilitat de tota kínesis en l'ésser, ja que això conduiria al no ser, la qual cosa per l'eléata era un absurd.
Per a Plató, per a qui l'ésser mateix, el repòs i el canvi són els gèneres majors (Sofista, 254d), la font del moviment és pròpiament l'ànima (Sofista, 248i-249a). També per a Aristòtil l'ànima és font de moviment, però la primera font del canvi és el primer motor, que permet el continu esdevenir (veg. text d'Aristòtil). En la Física (III, 1, 201a 10-12), Aristòtil defineix la kínesis o moviment com l'actualitat del potencialen tant que tal, o l'entelèquia del que és en potència. (Hê toû dynámei óntos entelécheia hêi toioûton. Veg. text d'Aristòtil).