Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Kínesis»

De Wikisofia

m (bot: -per la seva banda +per part seva)
m (bot: - gèneres majors, (''Sofista, + gèneres majors (''Sofista,)
Línia 4: Línia 4:
 
En el pensament [[hilozoisme|hilozoísta]] dels [[milesis|milesis]], en considerar tot l'existent com un ésser viu dotat de moviment, la [[Grec::κίνησις]] apareix com a part inherent a la [[matèria|matèria]], i el terme adopta el doble sentit de moviment i de [[canvi, moviment|canvi]]. [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]], per part seva, negava la possibilitat de tota ''kínesis'' en l'ésser, ja que això conduiria al no ser, la qual cosa per l'[[eleàtica, escola|eléata]] era un absurd.
 
En el pensament [[hilozoisme|hilozoísta]] dels [[milesis|milesis]], en considerar tot l'existent com un ésser viu dotat de moviment, la [[Grec::κίνησις]] apareix com a part inherent a la [[matèria|matèria]], i el terme adopta el doble sentit de moviment i de [[canvi, moviment|canvi]]. [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]], per part seva, negava la possibilitat de tota ''kínesis'' en l'ésser, ja que això conduiria al no ser, la qual cosa per l'[[eleàtica, escola|eléata]] era un absurd.
  
Per a [[Autor:Plató|Plató]], per a qui l'ésser mateix, el repòs i el canvi són els gèneres majors, (''Sofista, ''254d), la font del moviment és pròpiament l'[[ànima|ànima]] (''Sofista, ''248i-249a). També per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] l'ànima és font de moviment, però la primera font del canvi és el [[primer motor|primer motor]], que permet el continu esdevenir ([[Recurs:Aristòtil: el primer motor.|veg. text]]). En la ''Física'' (III, 1, 201a 10-12), Aristòtil defineix la ''kínesis'' o moviment com l'actualitat del potencial en quant que tal, o l'''entelèquia'' del que és en ''potència''. (''Hê toû dynámei óntos entelécheia hêi toioûton'', [[Recurs:Aristòtil: la definició del moviment|veg. text]]).
+
Per a [[Autor:Plató|Plató]], per a qui l'ésser mateix, el repòs i el canvi són els gèneres majors (''Sofista, ''254d), la font del moviment és pròpiament l'[[ànima|ànima]] (''Sofista, ''248i-249a). També per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] l'ànima és font de moviment, però la primera font del canvi és el [[primer motor|primer motor]], que permet el continu esdevenir ([[Recurs:Aristòtil: el primer motor.|veg. text]]). En la ''Física'' (III, 1, 201a 10-12), Aristòtil defineix la ''kínesis'' o moviment com l'actualitat del potencial en quant que tal, o l'''entelèquia'' del que és en ''potència''. (''Hê toû dynámei óntos entelécheia hêi toioûton'', [[Recurs:Aristòtil: la definició del moviment|veg. text]]).
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta
 
|Etiqueta=Filosofia general
 
|Etiqueta=Filosofia general
 
}}
 
}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 17:03, 1 nov 2017

 (del grec κίνησις, kínesis, que significa moviment o canvi)

En el pensament hilozoísta dels milesis, en considerar tot l'existent com un ésser viu dotat de moviment, la κίνησις apareix com a part inherent a la matèria, i el terme adopta el doble sentit de moviment i de canvi. Parmènides, per part seva, negava la possibilitat de tota kínesis en l'ésser, ja que això conduiria al no ser, la qual cosa per l'eléata era un absurd.

Per a Plató, per a qui l'ésser mateix, el repòs i el canvi són els gèneres majors (Sofista, 254d), la font del moviment és pròpiament l'ànima (Sofista, 248i-249a). També per a Aristòtil l'ànima és font de moviment, però la primera font del canvi és el primer motor, que permet el continu esdevenir (veg. text). En la Física (III, 1, 201a 10-12), Aristòtil defineix la kínesis o moviment com l'actualitat del potencial en quant que tal, o l'entelèquia del que és en potència. (Hê toû dynámei óntos entelécheia hêi toioûton, veg. text).