Diferència entre revisions de la pàgina «Immanència, immanent»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Spinoza, Baruch de" a "Spinoza, Baruch d'") |
m (Text de reemplaçament - "dad," a "tat,") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Característica, oposada a la [[transcendència|transcendència]] i al [[transcendent|transcendent]], de tot allò que se situa a l'interior del [[món|món]] o dins del límit de l' [[experiència|experiència]] humana. Quan s'oposa explícitament al transcendent, subratlla que no existeix un ordre de coses diferent, que estigui més enllà o per sobre del que es denomina [[univers|univers]]. Per a [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], per exemple, [[Déu|Déu]] és immanent a l'univers ([[Recurs:cita Spinoza 7|veure cita]]). | Característica, oposada a la [[transcendència|transcendència]] i al [[transcendent|transcendent]], de tot allò que se situa a l'interior del [[món|món]] o dins del límit de l' [[experiència|experiència]] humana. Quan s'oposa explícitament al transcendent, subratlla que no existeix un ordre de coses diferent, que estigui més enllà o per sobre del que es denomina [[univers|univers]]. Per a [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], per exemple, [[Déu|Déu]] és immanent a l'univers ([[Recurs:cita Spinoza 7|veure cita]]). | ||
| − | Quan immanència s'oposa a | + | Quan immanència s'oposa a transitivitat, significa que l'acció d'una [[causa|causa]], o d'un fenomen, roman en ells mateixos; no és transeünt ([[Recurs:cita Spinoza 5|veure cita]]). La vida, per exemple, és un fenomen immanent. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 23:20, 25 març 2015
(del llatí inmanere, quedar-se en)
Característica, oposada a la transcendència i al transcendent, de tot allò que se situa a l'interior del món o dins del límit de l' experiència humana. Quan s'oposa explícitament al transcendent, subratlla que no existeix un ordre de coses diferent, que estigui més enllà o per sobre del que es denomina univers. Per a Spinoza, per exemple, Déu és immanent a l'univers (veure cita).
Quan immanència s'oposa a transitivitat, significa que l'acció d'una causa, o d'un fenomen, roman en ells mateixos; no és transeünt (veure cita). La vida, per exemple, és un fenomen immanent.