Hyle

(Al principi, el bosc, la fusta, ὕλη, en grec; després passa a significar el «material» de construcció)

Aristòtil

Aristòtil li dóna el sentit específic de matèria, element que, juntament amb la forma constitueix les substàncies (veure cita), l'element, precisament, que rep passivament la forma, anomenat per això mateix també hypokéimenon: el que subjeu (ho anomena també hypokeimene physis: naturalesa subjacent; veure cita), o el que suporta el canvio, i que mai pot ser conegut directament, sinó només a través de la forma. És una de les quatre causes del canvi, o aspectes de les coses que Aristòtil creu que han de ser tinguts en compte a l'hora de buscar l'explicació del canvi que ocorre en les coses.

És, a més, un concepte relatiu, atès que tota matèria ho és respecte de una forma (veure cita);de manera que, si una cosa pot ser considerada des de diverses perspectives, cadascuna d'aquestes perspectives pot considerar-se composta de matèria i forma. Així, una estàtua, es compon de la forma que representa i de la matèria que està feta; però si considerem aquesta última, ella també, al seu torn, es compon d'una matèria i d'una forma que la fa ser, per exemple, marbre i així, successivament, cadascun dels elements que componen el marbre. Una matèria primera -prote hyle-, és a dir, aquella que no hauria rebut cap forma, és un pur concepte especulatiu i no pot existir més que sota les formes dels primers components de l'univers: aire, foc, aigua i terra.