Diferència entre revisions de la pàgina «Hyle»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "subjeu" a "subjau") |
m (bot: - (ho anomena també + (l'anomena també) |
||
| (8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[File:aristo04.gif|thumb|Aristòtil]] | [[File:aristo04.gif|thumb|Aristòtil]] | ||
| − | [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] li dóna el sentit específic de [[matèria|matèria]], element que, juntament amb la [[forma|forma]] constitueix les [[substància|substàncies]] ([[Recurs:cita Aristòtil 31| | + | [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] li dóna el sentit específic de [[matèria|matèria]], element que, juntament amb la [[forma|forma]] constitueix les [[substància|substàncies]] ([[Recurs:cita Aristòtil 31|veg. citació]]), l'element, precisament, que rep passivament la forma, anomenat per això mateix també [[hypokeimenon|''hypokéimenon'']]: el que subjau (l'anomena també ''hypokeimene physis'': naturalesa subjacent; [[Recurs:cita Aristòtil 20|veg. citació]]), o el que suporta el [[canvi, moviment|canvi]], i que mai pot ser conegut directament, sinó només a través de la forma. És una de les [[causa, teoria aristotèlica de la|quatre causes]] del canvi, o aspectes de les coses que Aristòtil creu que han de ser tinguts en compte a l'hora de buscar l'[[explicació|explicació]] del canvi que ocorre en les coses. |
| + | |||
| + | És, a més, un concepte relatiu, atès que tota matèria ho és ''respecte d{{'}}''una forma; <ref>La matèria és alguna cosa relativa, perquè per a una forma es requereix una matèria i per a una altra forma una altra matèria. | ||
| + | Aristóteles, Física II,2, 194b 8-9 (Gredos, Madrid 1995, p. 139). </ref>; de manera que, si una cosa pot ser considerada des de diverses perspectives, cadascuna d'aquestes perspectives pot considerar-se composta de matèria i forma. Així, una estàtua, es compon de la forma que representa i de la matèria que està feta; però si considerem aquesta última, ella també, al seu torn, es compon d'una matèria i d'una forma que la fa ser, per exemple, marbre i així, successivament, cadascun dels elements que componen el marbre. Una [[matèria primera|matèria primera]] –''prote hyle''–, és a dir, aquella que no hauria rebut cap forma, és un pur concepte especulatiu i no pot existir més que sota les formes dels primers components de l'univers: aire, foc, aigua i terra. | ||
| + | |||
| + | ([[Recurs:cita Aristòtil 1|veg. citació]]); | ||
| + | ---- | ||
| + | <references> | ||
| − | |||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 17:34, 22 set 2018
(Al principi, el bosc, la fusta, ὕλη, en grec; després passa a significar el «material» de construcció)
Aristòtil li dóna el sentit específic de matèria, element que, juntament amb la forma constitueix les substàncies (veg. citació), l'element, precisament, que rep passivament la forma, anomenat per això mateix també hypokéimenon: el que subjau (l'anomena també hypokeimene physis: naturalesa subjacent; veg. citació), o el que suporta el canvi, i que mai pot ser conegut directament, sinó només a través de la forma. És una de les quatre causes del canvi, o aspectes de les coses que Aristòtil creu que han de ser tinguts en compte a l'hora de buscar l'explicació del canvi que ocorre en les coses.
És, a més, un concepte relatiu, atès que tota matèria ho és respecte d'una forma; [1]; de manera que, si una cosa pot ser considerada des de diverses perspectives, cadascuna d'aquestes perspectives pot considerar-se composta de matèria i forma. Així, una estàtua, es compon de la forma que representa i de la matèria que està feta; però si considerem aquesta última, ella també, al seu torn, es compon d'una matèria i d'una forma que la fa ser, per exemple, marbre i així, successivament, cadascun dels elements que componen el marbre. Una matèria primera –prote hyle–, és a dir, aquella que no hauria rebut cap forma, és un pur concepte especulatiu i no pot existir més que sota les formes dels primers components de l'univers: aire, foc, aigua i terra.
(veg. citació);
<references>
- ↑ La matèria és alguna cosa relativa, perquè per a una forma es requereix una matèria i per a una altra forma una altra matèria. Aristóteles, Física II,2, 194b 8-9 (Gredos, Madrid 1995, p. 139).