Accions

Globalització

De Wikisofia

La revisió el 22:46, 17 maig 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - 100. Veure text sencer. Tornar. veure nota </ref>). + 100.</ref>).)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)


Terme amb el que es fa referència a la relació comuna de totes les societats del món a través d’una xarxa d’interrelacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que genera la interdependència de totes aquestes societats en un únic sistema social mundial. Aquesta interrelació, que és un fet (un procés objectiu i no una simple ideologia) i una tendència que va a més, no condueix necessàriament a una integració política ni a una reducció de les desigualtats socials i econòmiques internacionals, fet que ha conduit a diferents interpretacions sociològiques i al desenvolupament de posicions polítiques oposades a la forma de gestionar aquest fenomen.

Es tracta, doncs, d’un procés objectiu, no d’una ideologia, encara que ha estat utilitzat per la ideologia neoliberal que la presenta com a única forma de racionalitat política i organitzativa possible. Aquest procés és multidimensional, no solament econòmic, sinó també, espacial, cultural, jurídic, polític, etc.. No obstant això, la seva manifestació més determinant és la interdependència global dels mercats financers, permesa per les noves tecnologies de la informació i comunicació i afavorida per la desregularització i liberalització d’aquests mercats:

Aquest terme es va començar a emprar en aquest sentit des dels anys vuitanta del segle XX, però segons alguns autors, especialment segons les obres de I. Wallerstein L’origen de la economia mundial en el segle XVI, (1974) i El sistema mundial de l’economia moderna (1979), el procés de globalització ja es va iniciar dels dels principis de l’època moderna amb l’aparició dels ferments de la societat capitalista ([1]veure nota). També P. Sloterdijk comparteix aquest punt de vista en Esferes (1998). Altres autors com A.G. McGrew i P.G. Lewis han analitzat la globalització com una manifestació de la competència entres les grans potències, les innovacions tecnològiques i la internacionalització de la producció. En aquest sentit el sociòleg britànic Anthony Giddens va posar com a exemple la fabricació de determinats productes, com el cotxe Ford "Mondeo" (mondeo en tant que referit a mundial), que comparteix peces fabricades en desenes de diferents països ([2]). Giddens exposa la seva visió especialment en obres com Sociologia (1989) i Les conseqüències de la modernitat (1991).

Els diferents aspectes de la "globalització"

A efectes d’anàlisi, i des del punt de vista descriptiu, podem distingir vuit diferents aspectes de la globalització:

  • 1) globalització econòmica (comercial, productiva i financera, i amb efectes sobre el medi ambient). En aquest sentit el terme és emprat pels teòrics del liberalisme per indicar l’estratègia de l’economia de mercat entesa com la desrregularització del mercat internacional, desterritorialització de la producció, flexibilitat del treball i augment del poder econòmic i polític de les empreses multinacionals, més enllà de les constriccions de les regulacions dels Estats.
  • 2) globalització espacial, relativa al fenomen migratori i a l’escurçament de les distàncies degut a les noves tecnologies de transport, al fenomen de les línies aèries de baix cost i a la difusió, via Televisió, de formes de vida "opulentes" (des de la perspectiva del tercer món). Aquests mateixos canals generen també el fenomen del turisme massiu. Especialment destacables -en l’àmbit de la globalització espacial- són el fenomen migratori a escala internacional i el fenomen de les deslocalitzacions empresarials: trasllat de fàbriques i unitats de producció a països amb mà d’obra barata o fins i tot basada en treball infantil.
  • 3) globalització informàtico-telemàtica, que fa referència a la potenciació del flux de la informació. La telefonia mòbil, la difusió de TV via satèl·lit, les tecnologies GPS i, en especial, la gran difusió d’Internet en són la seva màxima expressió, de manera que l’economia mundial actual es basa en les interrelacions en xarxa propiciades per les noves tecnologies de la informació.
  • 4) globalització cultural, vinculada a la conversió del món en l’anomenada "aldea global", com la va anomenar Marshall McLuhan, on es produeix una creixent homologació cultural, deguda al gran poder d’aculturació dels "mass media", especialment de la TV, el cinema i els videojocs. Com a reacció a aquest fenomen en alguns casos es produeix una ràpida difusió de les diferències interculturals que en algunes ocasions genera un fenomen de "tribalització" (radicalització des del punt de vista social, polític i ètnic, de les diferències locals i de les tradicions i retorn a formes premodernes de convivència) Respecte d’això hi ha hagut algunes reaccions com les relacionades amb la reivindicació de l’anomenada "excepció cultural" que han conduït a que la UNESCO hagi aprovat en la seva 33ª Conferència el dret a la diversitat cultural (octubre de 2005) per tal d’evitar la tendència general a una homogeneïtzació cultural imposada per les multinacionals (generalment dels EEUU).
  • 5) globalització jurídica: universalització del dret en la perspectiva ja endegada -tot i que no tots els Estats la reconeixen- de la creació d’un Tribunal Penal Internacional.
  • 6) globalització política: tendència l’extensió del model democràtic occidental com a forma d’organització política.
  • 7) globalització psicològica: difusió a escala planetària d’un sentiment de por a ser víctimes de grans epidèmies, terrorisme o guerra.
  • 8) globalització militar: extensió de conflictes a escala planetària.


Algunes interpretacions del fenomen de la "globalització"

Des de la perspectiva de la interpretació del fenomen de la globalització s’han considerat, entre d’altres, els punts de vista següents:

  • a) En l’estela del pensament liberal i neoliberal s’ha concebut la globalització com l’expressió de l’època del "final de la història" (en expressió de F. Fukuyama), època en la qual, el triomf de capitalisme i l’anul·lació d’altres sistemes econòmics i socials, faria possible per primera vegada l’ideal kantià de la "pau perpetua".
  • b) En canvi, altres autors pensen que més aviat la globalització és una etapa més de la història de la humanitat que, a més, en comptes de conduir a la pau perpetua més aviat condueix a un xoc de civilitzacions antagòniques. És la tesis defensada per S. P. Huntington.
  • c) No obstant, des d’una tercera perspectiva, tant la concepció expressada en a) com en b) es considera que són manifestacions d’una idea de la globalització entesa com un fruit d’un procés "d’occidentalització" del món. Aquestes dues posicions són, segons aquesta tercera perspectiva, l’expressió de la ideologia neoliberal defensada per els grups polítics tradicionalment considerats de "dretes". En certa forma, doncs, des d’aquesta tercera posició (vinculada al pensament considerat d’esquerres) la globalització seria una continuació del colonialisme basat en l’extensió d’un "pensament únic" identificat amb la ideologia neoliberal que defensa solament els interessos del grups socials o de les classes socials dominants. En definitiva, la forma d’organitzar-se aquesta globalització, especialment en els aspectes econòmics, polítics, culturals i militars, seria l’expressió del domini d’una minoria dominant sobre la immensa majoria de la població mundial. No obstant això, aquesta crítica a la globalització admet molts matisos, que van des de tendències neoromàntiques negadores de la modernitat i que es refugien en posicions contràries a moltes de les innovacions de la modernitat, fins a crítiques a la gestió econòmica, política, ecològica i cultural de la globalització, no a la globalització mateixa que s’entén com un procés inevitable i potencialment positiu dins la història de la humanitat, sinó solament a la forma d’organitzar-se aquesta globalització.



Textos sobre la globalització:

Text d'Ignacio Ramonet sobre la globalització

Text de Peter Marcuse

Textos (en castellà) de Manuel Castells sobre la globalització



  1. "la tan famosa globalització, teòricament fruit dels avenços tecnològics actuals, no és altra cosa que un procés d’expoliació econòmica colonial iniciat amb els descobriments americans, posteriorment asiàtics i finalment africans, iniciats al segle XVI per les potències de la moderna Europa (Anglaterra, Espanya, França, Holanda i Portugal). " Immanuel Wallerstein, El moderno sistema mundial II., Barcelona, Siglo XXI. 1984, reeditat. Tornar
  2. "Un Ford Mondeo, per exemple, es compon de peces produïdes en cent-dotze llocs diferents, situats en setze països i en tres continents" A. Giddens, Sociología, Alianza Editorial, pàg. 100.









"Un Ford Mondeo, per exemple, es compon de peces produïdes en cent-dotze llocs diferents, situats en setze països i en tres continents" A. Giddens, Sociología, Alianza Editorial, pàg. 100.

Veure text sencer

Tornar


Enllaços:

Despullant el nou imperi, per Pere Casaldàliga: http://www.terricabras-filosofia.info/cat/informacio2.asp?ID=8784

Neoliberalisme i globalització: http://chalaux.org/bmunct01.htm

El paper de la dona en la història de la filosofia: http://www.xtec.es/~asarbach/actius/inici/dones.htm

Cercles, La Revista digital de CERC: http://www.lamalla.net/cercles/la_cultura_a_debat/article_pic.asp?id_pic=114531

Identitats culturals i globalització: http://www.idees.net/arxius_web/PDF/IDEES07_DOSSIER5_Resina.pdf (Versió en html : http://66.249.93.104/search?q=cache:L6eA15D641AJ:www.idees.net/arxius_web/PDF/IDEES07_DOSSIER5_Resina.pdf+Sloterdijk+globalitzaci%C3%B3&hl=es)

Infohub on Globalization: http://globalization.infohub.dnip.net/

Globalization: http://46313.mallforeverything.com/

Werner Bonefeld: Les polítiques de la globalitzacuÓ: ideologia i crítica http://rcci.net/globalizacion/fg041.htm

Llocs sobre la Globalització http://www.rcci.net/globalizacion/fg016.htm