Frònesi

(Φρόνησις) Terme grec que, seguint la tradició escolàstica, sol traduir-se per prudència o, en el cas de Plató, com a sinònim de la saviesa (σοφία), que és prudent, i que pertany a l'ànima racional, pròpia dels governants en la seva república ideal. En el famós mite de l'auriga Plató atorga tres virtuts (ἀρηταί) a les tres parts de l'ànima: la σωφροσύνη (temprança), la ἀνδρεία (valor o fortalesa) i la σοφία (saber) o frònesi (φρόνησις) (seny, capacitat d'elecció o prudència en la traducció escolàstica).

En Aristòtil, la Φρόνησις és una de les virtuts dianoètiques, equivalent a la racionalitat pràctica o en saber pràctic que és capaç de dur a terme una bona deliberació o eubulia (εὐβουλία) per a aconseguir la felicitat o eudemonisme (εὺδαιμονια).

Veure prudència.