Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Filosofia de la identitat»

De Wikisofia

m (bot: - sigui allò subjectiu i B allò objectiu, + sigui el subjectiu i B l'objectiu,)
m (bot: - objecte]] -identitat que anomena «raó» o raó absoluta-, + objecte]] –identitat que anomena «raó» o raó absoluta–,)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Una de les últimes fases de la filosofia de [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|F.W.J. Schelling]], que sosté una total [[identitat|identitat]] entre l'ideal i el [[real|real]], entre naturalesa i intel·ligència i entre [[subjecte |subjecte i objecte]] -identitat que anomena «[[raó|raó]]» o raó absoluta-, tal com la proposa en obres com a ''Exposició'' ''del meu sistema'' ''de filosofia'' (1801) i ''Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic'' (1803).
+
Una de les últimes fases de la filosofia de [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|F.W.J. Schelling]], que sosté una total [[identitat|identitat]] entre l'ideal i el [[real|real]], entre naturalesa i intel·ligència i entre [[subjecte |subjecte i objecte]] –identitat que anomena «[[raó|raó]]» o raó absoluta–, tal com la proposa en obres com a ''Exposició'' ''del meu sistema'' ''de filosofia'' (1801) i ''Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic'' (1803).
  
 
<small>'''Exemple''':
 
<small>'''Exemple''':

Revisió del 19:48, 16 set 2017

Una de les últimes fases de la filosofia de F.W.J. Schelling, que sosté una total identitat entre l'ideal i el real, entre naturalesa i intel·ligència i entre subjecte i objecte –identitat que anomena «raó» o raó absoluta–, tal com la proposa en obres com a Exposició del meu sistema de filosofia (1801) i Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic (1803).

Exemple:

Suposant que A sigui el subjectiu i B l'objectiu, Schelling traça el següent esquema figuratiu:

A = B B = A

________________

A = A

amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació de l'objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la del subjectiu en objectiu (amb predomini de B). Tanmateix, la realitat absoluta, això és, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.