Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Filosofia de la identitat»

De Wikisofia

m (bot: - objecte]] -identitat que anomena «raó» o raó absoluta-, + objecte]] –identitat que anomena «raó» o raó absoluta–,)
m (bot: - absoluta, això és, + absoluta, és a dir,)
 
Línia 12: Línia 12:
 
A = A
 
A = A
  
amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació de l'objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la del subjectiu en objectiu (amb predomini de B). Tanmateix, la realitat absoluta, això és, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.</small>
+
amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació de l'objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la del subjectiu en objectiu (amb predomini de B). Tanmateix, la realitat absoluta, és a dir, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.</small>
  
  

Revisió de 13:22, 4 juny 2018

Una de les últimes fases de la filosofia de F.W.J. Schelling, que sosté una total identitat entre l'ideal i el real, entre naturalesa i intel·ligència i entre subjecte i objecte –identitat que anomena «raó» o raó absoluta–, tal com la proposa en obres com a Exposició del meu sistema de filosofia (1801) i Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic (1803).

Exemple:

Suposant que A sigui el subjectiu i B l'objectiu, Schelling traça el següent esquema figuratiu:

A = B B = A

________________

A = A

amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació de l'objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la del subjectiu en objectiu (amb predomini de B). Tanmateix, la realitat absoluta, és a dir, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.