Diferència entre revisions de la pàgina «Filosofia de la identitat»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Una de les últimes fases de la filosofia de F.W.J. Schelling, que sosté una total identitat|ide...».) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Una de les últimes fases de la filosofia de [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|F.W.J. Schelling]], que sosté una total [[identitat|identitat]] entre l'ideal i el [[real|real]], entre naturalesa i intel·ligència i entre [[subjecte |subjecte i objecte]] -identitat que anomena «[[raó|raó]]» o raó absoluta-, tal com la proposa en obres com a ''Exposició'' ''del meu sistema'' ''de filosofia'' (1801) i ''Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic'' (1803) ( | + | Una de les últimes fases de la filosofia de [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|F.W.J. Schelling]], que sosté una total [[identitat|identitat]] entre l'ideal i el [[real|real]], entre naturalesa i intel·ligència i entre [[subjecte |subjecte i objecte]] -identitat que anomena «[[raó|raó]]» o raó absoluta-, tal com la proposa en obres com a ''Exposició'' ''del meu sistema'' ''de filosofia'' (1801) i ''Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic'' (1803). |
| + | |||
| + | <small>'''Exemple''': | ||
| + | |||
| + | Suposant que A sigui allò subjectiu i B allò objectiu, Schelling traça el següent esquema figuratiu: | ||
| + | |||
| + | A = B B = A | ||
| + | ________________ | ||
| + | |||
| + | A = A | ||
| + | |||
| + | amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació d'allò objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la d'allò subjectiu en objectiu (amb predomini de B). No obstant això, la realitat absoluta, això és, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.</small> | ||
| + | |||
| + | |||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 21:03, 1 jul 2015
Una de les últimes fases de la filosofia de F.W.J. Schelling, que sosté una total identitat entre l'ideal i el real, entre naturalesa i intel·ligència i entre subjecte i objecte -identitat que anomena «raó» o raó absoluta-, tal com la proposa en obres com a Exposició del meu sistema de filosofia (1801) i Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic (1803).
Exemple:
Suposant que A sigui allò subjectiu i B allò objectiu, Schelling traça el següent esquema figuratiu:
A = B B = A ________________
A = A
amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació d'allò objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la d'allò subjectiu en objectiu (amb predomini de B). No obstant això, la realitat absoluta, això és, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.