Diferència entre revisions de la pàgina «Fet social»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
m (bot: -Veure també +Vegeu també) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Segons [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], per qui la [[sociologia|sociologia]] és l'estudi dels fets socials, són els fenòmens socials pròpiament dits, que defineix com a maneres de pensar, sentir i obrar, independents de l'[[individu|individu]] al que coaccionen a actuar d'una forma determinada ([[Recurs:Durkheim, Émile: què és un fet social?|veg. text]]). No són ni [[fenomen|fenòmens]] de tipus orgànic ni de tipus [[Psicologia|psicològic]], sinó una classe qualitativament diferent; el ''substrat'' que els sosté no és l'individu, sinó la col·lectivitat; són la ''matèria'' pròpia de la sociologia. (Exemple: Les normes jurídiques, morals, els dogmes religiosos, el sistema financer, els grans moviments d'entusiasme, d'indignació que es produeixen en una assemblea, els costums socials, etc.). | Segons [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], per qui la [[sociologia|sociologia]] és l'estudi dels fets socials, són els fenòmens socials pròpiament dits, que defineix com a maneres de pensar, sentir i obrar, independents de l'[[individu|individu]] al que coaccionen a actuar d'una forma determinada ([[Recurs:Durkheim, Émile: què és un fet social?|veg. text]]). No són ni [[fenomen|fenòmens]] de tipus orgànic ni de tipus [[Psicologia|psicològic]], sinó una classe qualitativament diferent; el ''substrat'' que els sosté no és l'individu, sinó la col·lectivitat; són la ''matèria'' pròpia de la sociologia. (Exemple: Les normes jurídiques, morals, els dogmes religiosos, el sistema financer, els grans moviments d'entusiasme, d'indignació que es produeixen en una assemblea, els costums socials, etc.). | ||
| − | + | Vegeu també [[acció social]] i [[Recurs:Rocher,_Guy:_l'acció_social_segons_Durkheim|veg. text: l'acció social segons Durkheim]]. | |
Revisió del 23:11, 9 ago 2017
Segons Durkheim, per qui la sociologia és l'estudi dels fets socials, són els fenòmens socials pròpiament dits, que defineix com a maneres de pensar, sentir i obrar, independents de l'individu al que coaccionen a actuar d'una forma determinada (veg. text). No són ni fenòmens de tipus orgànic ni de tipus psicològic, sinó una classe qualitativament diferent; el substrat que els sosté no és l'individu, sinó la col·lectivitat; són la matèria pròpia de la sociologia. (Exemple: Les normes jurídiques, morals, els dogmes religiosos, el sistema financer, els grans moviments d'entusiasme, d'indignació que es produeixen en una assemblea, els costums socials, etc.).
Vegeu també acció social i veg. text: l'acció social segons Durkheim.