Diferència entre revisions de la pàgina «Eunomia»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Quilón" a "Quiló") |
m (Text de reemplaçament - "eunomía" a "eunomia") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:apolo2.gif|thumb|Apol·lo]] | [[File:apolo2.gif|thumb|Apol·lo]] | ||
− | <small>(del grec εὐνομία, '' | + | <small>(del grec εὐνομία, ''eunomia, ''format per ''eu-'', bé, i [[nomos|''nomos'']] costum, norma, llei)</small> |
Per als grecs és l'ordre humà recte, aplicable tant a l'individu com a la societat. S'oposa a la [[Grec::ὕβρις]] ( [[hybris|''hybris'']] ) o desmesura: violació dels límits que l'home ha de mantenir i que engendra desordre. | Per als grecs és l'ordre humà recte, aplicable tant a l'individu com a la societat. S'oposa a la [[Grec::ὕβρις]] ( [[hybris|''hybris'']] ) o desmesura: violació dels límits que l'home ha de mantenir i que engendra desordre. | ||
− | L' | + | L'eunomia, juntament amb la ''sophrosyne'' o prudència, expressa l'ideal grec de la sentència «gens a l'excés» que, segons la llegenda, havia fet gravar l'espartà Quiló en el temple d'Apol·lo, en Delfos, al costat de l'altra sentència famosa: «[[coneix-te a tí mateix|coneix-te a tu mateix]]». Apol·lo representava, precisament, la [[prudència|prudència]] (''sophrosyne''), la mesura, a la qual s'oposa la ''hybris'', la supèrbia humana, que oposa inútilment els homes als déus. |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment |
Revisió del 22:40, 21 març 2015
(del grec εὐνομία, eunomia, format per eu-, bé, i nomos costum, norma, llei)
Per als grecs és l'ordre humà recte, aplicable tant a l'individu com a la societat. S'oposa a la ὕβρις ( hybris ) o desmesura: violació dels límits que l'home ha de mantenir i que engendra desordre.
L'eunomia, juntament amb la sophrosyne o prudència, expressa l'ideal grec de la sentència «gens a l'excés» que, segons la llegenda, havia fet gravar l'espartà Quiló en el temple d'Apol·lo, en Delfos, al costat de l'altra sentència famosa: «coneix-te a tu mateix». Apol·lo representava, precisament, la prudència (sophrosyne), la mesura, a la qual s'oposa la hybris, la supèrbia humana, que oposa inútilment els homes als déus.