Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Eubulia»

De Wikisofia

m (bot: - l' [[Eudemonisme|εὐδαιμ + l'[[Eudemonisme|εὐδαιμ)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec εύβουλία, de ''eu-'' bé, i ''boulé,'' consell, prudència, discreció:bona o recta deliberació)</small>  
 
<small>(del grec εύβουλία, de ''eu-'' bé, i ''boulé,'' consell, prudència, discreció:bona o recta deliberació)</small>  
  
En l{{'}}''Ètica a Nicòmac'', [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] anomena així al judici correcte sobre la consecució de les finalitats mitjançant la deliberació que permet escollir els mitjans apropiats per aconseguir l'[[Eudemonisme|εὐδαιμονία]] (eudaimonia) o felicitat. D'aquesta manera expressa l'actitud de l'[[ideal del savi|savi]] que, guiat per la  [[Grec::φρόνησις]] (''frònesi'') jutja correctament les relacions entre finalitats i mitjans. Aquest terme ha estat usat generalment en aquest sentit per altres seguidors d'Aristòtil, com [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], per exemple.
+
En l{{'}}''Ètica a Nicòmac'', [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] anomena així al judici correcte sobre la consecució de les finalitats mitjançant la deliberació que permet escollir els mitjans apropiats per a aconseguir l'[[Eudemonisme|εὐδαιμονία]] (eudaimonia) o felicitat. D'aquesta manera expressa l'actitud del [[ideal del savi|savi]] que, guiat per la  [[Grec::φρόνησις]] (''[[frònesi]]'') jutja correctament les relacions entre finalitats i mitjans. Aquest terme ha estat usat generalment en aquest sentit per altres seguidors d'Aristòtil, com [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], per exemple.
 +
 
 +
Vegeu [[Abulia]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 22:09, 30 set 2018

 (del grec εύβουλία, de eu- bé, i boulé, consell, prudència, discreció:bona o recta deliberació)

En l'Ètica a Nicòmac, Aristòtil anomena així al judici correcte sobre la consecució de les finalitats mitjançant la deliberació que permet escollir els mitjans apropiats per a aconseguir l'εὐδαιμονία (eudaimonia) o felicitat. D'aquesta manera expressa l'actitud del savi que, guiat per la φρόνησις (frònesi) jutja correctament les relacions entre finalitats i mitjans. Aquest terme ha estat usat generalment en aquest sentit per altres seguidors d'Aristòtil, com Tomàs d'Aquino, per exemple.

Vegeu Abulia.