Esquematisme

Segons Kant, el procediment, que analitza en l'«Analítica transcendental», i del que es val l'enteniment per relacionar convenientment les categories, que són abstractes, amb els fenòmens o intuïcions sensibles, que són concrets, a fi de modificar (a priori) la sensibilitat humana (veg. text). Aquesta doctrina es basa en la necessitat d'intervenir en el concepte pur de l'enteniment i el fenomen sensible; per pensar el fenomen sensible segons una categoria, és necessari «esquematitzar» els conceptes purs, això és, imaginar-los segons la determinació (transcendental: realitzada en la ment humana), o modulació, del temps que impliquen, que és la forma de tota intuïció interna. Tal determinació (transcendental) del temps és l'esquema. L'esquematisme permet no només pensar els fenòmens com a «substància», «causa», etc., sinó que permet que realment els fenòmens siguin una «substància», una «causa», etc., és a dir, posseeixin objectivitat.