Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Esperit subjectiu»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|Hegel En la filosofia de l'esperit, a la qual dedica Hegel, sobretot, la tercera...».)
 
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]]
 
[[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]]
En la filosofia de l'esperit, a la qual dedica [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], sobretot, la tercera part de la ''Enciclopèdia ''i'' Principis'' ''de la filosofia del dret'', la primera de les fases per les quals transcorre l'[[esperit|esperit]], o la Idea, en el seu desenvolupament. L'esperit apareix en la naturalesa, identificat amb ella, primer com a vida conscient o [[ànima|''ànima'']] («natural», «sensitiva» i «real», segons graus d'individualitat creixent), després com [[consciencia|''consciència'']] (quan sensibilitat, percepció, enteniment, autoconsciència i raó), i, finalment, com a ''esperit'', subjecte ja identificat amb si mateix, teòric, pràctic i lliure. Cadascuna d'aquestes transformacions és objecte d'estudi, respectivament, de  l'[[antropologia filosòfica|antropologia]], la[[fenomenologia|fenomenologia]] i la [[psicologia|psicologia]].
+
En la filosofia de l'esperit, a la qual dedica [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], sobretot, la tercera part de l{{'}}''Enciclopèdia ''i'' Principis'' ''de la filosofia del dret'', la primera de les fases per les quals transcorre l'[[esperit|esperit]], o la Idea, en el seu desenvolupament. L'esperit apareix en la naturalesa, identificat amb ella, primer com a vida conscient o [[ànima|''ànima'']] («natural», «sensitiva» i «real», segons graus d'individualitat creixent), després com a [[consciència|''consciència'']] (en tant que sensibilitat, percepció, enteniment, autoconsciència i raó), i, finalment, com a ''esperit'', subjecte ja identificat amb si mateix, teòric, pràctic i lliure. Cadascuna d'aquestes transformacions és objecte d'estudi, respectivament, de  l'[[antropologia filosòfica|antropologia]], la[[fenomenologia|fenomenologia]] i la [[psicologia|psicologia]].
  
 
Veure: [[esperit absolut|esperit absolut]] i [[esperit objectiu|esperit objectiu]].
 
Veure: [[esperit absolut|esperit absolut]] i [[esperit objectiu|esperit objectiu]].
  
<center>Veure gràfic ↓</center>
+
<center>Vegeu gràfic ↓</center>
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
+
<div class='mw-collapsible'>
 
<center>[[File:HegelEspiritu.PNG]]</center>
 
<center>[[File:HegelEspiritu.PNG]]</center>
  

Revisió de 14:23, 12 juny 2018

Hegel

En la filosofia de l'esperit, a la qual dedica Hegel, sobretot, la tercera part de l'Enciclopèdia i Principis de la filosofia del dret, la primera de les fases per les quals transcorre l'esperit, o la Idea, en el seu desenvolupament. L'esperit apareix en la naturalesa, identificat amb ella, primer com a vida conscient o ànima («natural», «sensitiva» i «real», segons graus d'individualitat creixent), després com a consciència (en tant que sensibilitat, percepció, enteniment, autoconsciència i raó), i, finalment, com a esperit, subjecte ja identificat amb si mateix, teòric, pràctic i lliure. Cadascuna d'aquestes transformacions és objecte d'estudi, respectivament, de l'antropologia, lafenomenologia i la psicologia.

Veure: esperit absolut i esperit objectiu.

Vegeu gràfic ↓
HegelEspiritu.PNG